Back نعناع مدبب Arabic نعناع مدبب ARZ Mentha spicata AST Sünbüllü nanə Azerbaijani سونبوللو نانه AZB Джоджен Bulgarian পুদিনা Bengali/Bangla Mentha spicata CEB Mentha spicata Corsican Máta klasnatá Czech
Mentha spicata  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | oli de Mentha spicata i spearmint (en)  |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 164464 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Lamiaceae |
| Tribu | Mentheae |
| Gènere | Mentha |
| Espècie | Mentha spicata L., 1753 |
.svg){kind=icon}
La menta de bou (Mentha spicata)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Mentha dins la família de les lamiàcies (Lamiaceae).[2] És una planta aromàtica molt utilitzada a la cuina,[3] és nativa d'Europa i Àsia però ha estat introduïda arreu del món, també als Països Catalans, d'on no és autòctona.[2]
Addicionalment pot rebre els noms de herba bona, herba de Santa Maria, herba sana, herba sana vera, herba-sana, mendastre, menta, menta borda, menta comuna, menta de caramel, menta de cuinar, menta de fer sopa, menta de jardí, menta de la sopa, menta de les faves, menta de les sopes, menta del consol, menta del mal de panxa, menta del mal de ventre, menta dels horts, menta pebrera, menta romana, menta verda i tarongina. També s'han recollit les variants lingüístiques albarsana, albassana, mendastra, mestrantes i terongina.[1]
- ↑ 1,0 1,1 «Mentha spicata». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 17 novembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Mentha spicata» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 17 novembre 2023].
- ↑ «spearmint» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 17 novembre 2023].