Metatorbernita | |
---|---|
Cristalls verds de metatorbernita de la mina Margabal, Entraygues-sur-Truyère, Midi-Pyrénées, França | |
Fórmula química | Cu(UO₂)₂(PO₄)₂·8H₂O |
Localitat tipus | Revier Schneeberg |
Classificació | |
Categoria | fosfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 08.EB.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.EB.10 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.20b |
Dana | 40.2a.13.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Hàbit cristal·lí | plaques planes |
Estructura cristal·lina | a = 6.9756(5) Å, c = 17.349(2) Å |
Color | verd a verd fosc |
Exfoliació | bona |
Fractura | fràgil |
Duresa | 2,5 |
Lluïssor | nacrada, vítria |
Color de la ratlla | més clara que el color |
Gravetat específica | 3,7 a 3,8 |
Densitat | 3,7 |
Propietats òptiques | uniaxial (+/-) |
Índex de refracció | nω = 1.618 - 1.631 nε = 1.622 - 1.628 |
Birefringència | δ = 0,004 |
Pleocroisme | feble |
Mineral radioactiu | |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Mtor |
Referències | [1] |
La metatorbernita és un mineral radioactiu de la classe dels fosfats. Va ser descoberta l'any 1916 a les Muntanyes Metal·líferes, a l'estat de Saxònia (Alemanya), i va ser anomenada així per Arthur Francis Hallimond a partir de la seva fórmula química, semblant a la de la torbernita però amb un contingut inferior d'aigua. Forma part del grup metaautunita de minerals.[2]