Michael Caine, nom artístic de Sir Maurice Joseph Micklewhite jr., CBE (Londres, 14 de març de 1933) és un actor i un productor de cinema anglès. Conegut pel seu distintiu accent del sud de Londres (Cockney),[1] ha aparegut en més de 130 pel·lícules durant una carrera de més de 60 anys, i és considerat una icona pel cinema anglès.[2]
Va aconseguir el reconeixement del públic en els anys seixanta amb les cintes angleses Zulu de 1964, Arxiu confidencial de 1965, Alfie de 1966, per la qual va aspirar a l'Oscar al millor actor, The Italian Job de 1969 i La batalla d'Anglaterra de 1969. Entre les seves pel·lícules més importants durant els setanta es troben: Assassí implacable de 1971, L'última vall de 1972, La petjada, la qual li va donar la seva segona candidatura a l'Oscar, L'home que va poder regnar de 1975 i Un pont llunyà de 1977. Va aconseguir un major èxit durant als anys vuitanta amb pel·lícules que van ser un èxit, tant en taquilla com en crítica amb: Educant a Rita de 1983, per la qual va aconseguir el BAFTA i un Globus d'Or, i amb Hannah i les seves germanes de 1986, per la qual va aconseguir l'Oscar.
Cap a finals dels noranta, la seva carrera va ressorgir novament amb les cintes Little Voice de 1998, que li va donar el Globus d'Or novament, i amb The Cider House Rules de 1999, la qual li va premiar amb un segon Oscar. A partir del nou mil·lenni, Caine ha protagonitzat pel·lícules de renom internacional: el 2002 va encarnar a Nigel Powers a Austin Powers in Goldmember i a Alfred Pennyworth en la trilogia de The Dark Knight del director Christopher Nolan. Aquest últim també ho va dirigir en El gran truc de 2006, L'origen de 2010, Interstellar de 2014, i Tenet de 2020. També destaquen la seva participació secundària a Fills de l'home de 2006 i a Cars 2 de 2011.
Michael Caine és, al costat de Laurence Olivier, Paul Newman i Jack Nicholson, l'únic actor que ha aspirat a l'Oscar en cinc dècades diferents. A més, les seves pel·lícules han recaptat prop de 8.000 milions de dòlars al llarg dels anys, i això el converteix en el vintè actor de major recaptació de la història.[3][4] Va ser nomenat Cavaller per la reina Isabel II el 2000 per la seva contribució a les arts interpretatives.[5][6]