Michael Faraday

Michael Faraday

Biografia
Naixement	22 setembre 1791 Newington Butts (Anglaterra) (en)
Mort	25 agost 1867 (75 anys) Londres
Sepultura	Highgate Cemetery
Religió	Glasites
Activitat
Camp de treball	Física, química, electromagnetisme i descobriments i invents
Lloc de treball	Anglaterra
Ocupació	físic, inventor, químic, escriptor
Ocupador	Royal Institution
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1864–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1853–) Royal Society (1824–) Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia Bavaresa de Ciències Societat Filosòfica Americana Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Académie nationale de médecine Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia de Ciències d'Hongria Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Francesa de les Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Austríaca de Ciències (membre honorari)
Professors	Humphry Davy
Alumnes	Charles Joseph Hullmandel
Influències	Humphry Davy i Jane Marcet
Obra
Estudiant doctoral	John Tyndall
Localització dels arxius	Biblioteca de la Universitat de Gant Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 813]
Família
Cònjuge	Sarah Barnard (1821–)
Pares	James Faraday   i Margaret Hastwell
Germans	Robert Faraday
Premis
(1866)  Medalla Albert (1857, 1851, 1849, 1832, 1829)  Conferencia Baker (1846)  Medalla de la Royal Society (1846)  Medalla Rumford (1838)  Medalla Copley (1832)  Medalla Copley  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències  Membre de la Royal Society  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Signatura

Michael Faraday (Newington Butts, 22 de setembre de 1791 - Palau de Hampton Court, Surrey, 25 d'agost de 1867),^[1] va ser un científic anglès (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l'electroquímica i l'electromagnetisme.

Faraday va realitzar importants contribucions en el camp de l'electricitat. El 1821, després que el químic danès Oersted descobrís la relació entre corrents elèctrics i camps magnètics, Faraday va construir dos aparells per a produir el que va anomenar rotació electromagnètica, en realitat, un motor elèctric. Deu anys més tard, el 1831, va començar els seus més famosos experiments amb què va descobrir la inducció electromagnètica, experiments que encara avui dia són la base de la moderna tecnologia electromagnètica. Treballant amb l'electricitat estàtica, va demostrar que la càrrega elèctrica s'acumula a l'exterior dels conductors elèctrics carregats, amb independència del que pugui haver en el seu interior. Aquest efecte s'empra en el dispositiu denominat gàbia de Faraday.

Sota la direcció de Davy va realitzar les seves primeres investigacions en el camp de la química. Un estudi sobre el clor el va dur al descobriment de dos nous clorurs de carboni. També va descobrir el benzè; va investigar noves varietats de vidre òptic i va dur a terme amb èxit una sèrie d'experiments de liqüefacció de gasos comuns.

Va ser elegit com a membre de la Royal Society l'any 1824,^[2] nomenat director de laboratori l'any 1825; i el 1833 va accedir a la càtedra "John 'Mad Jack' Fuller" de Química com a càrrec vitalici, sense l'obligació d'impartir classes. Dos anys més tard li va ser concedida una pensió vitalícia de 300 lliures anuals.

En reconeixement a les seves importants contribucions, la unitat de capacitància elèctrica del SI es denomina Farad. També va existir una antiga unitat de càrrega elèctrica denominada faraday que va ser substituïda pel coulomb, un faraday era igual a la càrrega de càrrega de 6,02 x 10²³ electrons (un mol d'electrons).