Durant més de setanta anys, feu el seu treball a Florència i Roma, que era on vivien els seus grans mecenes, la família Mèdici de Florència i els diferents Papes romans. Va ser el primer artista occidental al qual van publicar dues biografies en vida:
Vita de Michelangelo Buonarroti, escrita per Ascanio Condivi el 1553, pintor i deixeble de Miquel Àngel, que recull dades facilitades per l'artista mateix.[3]
Va ser molt admirat pels seus contemporanis, que l'anomenaven el Diví.[4]Benedetto Varchi, el 12 de febrer del 1560, li va enviar una carta en nom de tots els florentins:
«
…tota aquesta ciutat desitja submisament poder-vos veure i honorar-vos tant de prop com de lluny… La vostra excel·lència ens faria un gran favor si volgués alegrar i honorar amb la seva presència la seva pàtria.[5]
»
Va triomfar en totes les arts en què treballà. L'escultura, segons havia declarat, era la seva predilecta i la primera a la qual es va dedicar; a continuació, va dedicar-se a la pintura, quasi com una imposició de Juli II, i que es va concretar en una obra excepcional que magnifica la volta de la capella Sixtina; i en els seus darrers anys va dissenyar projectes arquitectònics. Com que era molt perfeccionista, si trobava el més petit defecte en una de les seves obres, les considerava un desastre.[6]