Com a microblogging o miniblogging es coneix a una derivació del fenomen blog, amb la particularitat que s'hi envien missatges curts (habitualment de menys de 200 caràcters) a l'atenció del públic general o només de les pròpies coneixences.
Mcfredies (2007)[1] defineix el terme microblogging (també conegut com a nanoblogging) de la següent manera: “un microblog pot ser vist com un weblog que es limita a 140 caràcters per missatge, però s'ha millorat amb instal·lacions de xarxes socials”
Les novetats i els avisos poden enviar-se (depèn del servei) des d'un lloc web, per missatgeria instantània, per correu electrònic, a través d'aplicacions de tercers, per SMS, per mòbil, etc.
El primer servei d'aquestes característiques fou Twitter, nascut el març de 2006.Twitter és una aplicació web de microblogging, una barreja de blogging amb xarxa social i missatgeria instantània. Aquesta nova tecnologia de publicació personal i comunicació, dona com a resultat un nou tipus de publicació en temps real.[1]
Posteriorment han sorgit diversos serveis similars com ara Pownce, Jaiku o Hatena Haiku que afegeixen al microblogging altres funcionalitats com la transmissió d'arxius o la notificació d'esdeveniments. De fet el maig de 2007 ja hi havia fins a 111 serveis o aplicacions inspirades en el Twitter arreu del món.[2]
A través de http://jjdeharo.blogspot.com.es/2010/01/listado-de-redes-sociales-y.html (Blog EDUCATIVA del Doctor Juan José de Haro) tenim accés a un llistat d'una gran quantitat i varietat de xarxes socials en general, i concretament, a les xarxes socials basades en el sistema microblogging.