Mim

Mim

Tipus d'ocupació	actor i intèrpret
Camp de treball	mímica i pantomima

El mim (del grec μῖμος mīmos, 'imitador', 'actor')^[1] és una tècnica d'actuació, dins de les arts escèniques, que utilitza el gest, en concret la mímica, i no fa servir el llenguatge parlat. Exemples als Països Catalans són Vol Ras i El Tricicle.

La mímica era un element important als grans teatres antics, on una part del públic no podia sentir els actors. Els primers mims europeus van aparèixer als teatres de Grècia i Roma, al segle v aC. De vegades els espectacles de mim es combinaven amb música. A Àsia els mims es troben al teatre musical clàssic de l'Índia i al teatre clàssic japonès, per exemple.

L'aparició del cinema, que en origen era mut, va popularitzar grans mims com ara Charles Chaplin o Buster Keaton. També és un recurs freqüent en arts escèniques populars i de carrer, especialment si poden incloure públic de diferents llocs, per a passar l'obstacle de la llengua, espais molt grans o sorollosos. S'inclou al butoh, que actualment s'ha estès a tot el món.