| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1900  Bunyola (Mallorca) |
| Mort | 30 juny 1999 (98/99 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | lul·lista, poeta |
| Moviment | Escola Mallorquina |
| Orde religiós | Orde de Frares Menors |
| Premis | |
Miquel Colom i Mateu (Baix des Puig, Bunyola, Mallorca, 1900 - Palma, Mallorca, 30 de juny de 1999) fou un poeta i lul·lista mallorquí.[1][2]
Pertanyia al Tercer Orde Regular de Sant Francesc des del 1918, i fou ordenat de sacerdot el 1925. Del 1922 al 1925 col·laborà amb Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll en la preparació del Diccionari català-valencià-balear, però ho deixà per a dedicar-se a l'ensenyament.
Especialitzat en la llengua de Ramon Llull ha obtingut el Premi Faraudo de Saint Germain de l'Institut d'Estudis Catalans el 1985 i premi Francesc de Borja Moll de l'Obra Cultural Balear el 1993. Fou membre honorari de la Maioricensis Schola Lullistica el 1990. A l'ocasió del seu doctorat honoris causa el 1997, va plantejar un Pinus halepensis als jardins de la Universitat de les Illes Balears (UIB).[3] Al seu in memoriam, Albert Hauf de l'IEC conclou: «només cal desitjar que els seus germans d'hàbit […] mai no abandonin el seu generós llegat espiritual en defensa de la llengua i de la cultura del poble mallorquí»[4]
- ↑ «Miquel Colom Mateu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Homenatge al Pare Miquel Colom», Dijous, 7 de maig 1981
- ↑ Mapa i fotos de l'esdeveniment: Arbres plantats pels doctors honoris causa de la UIB, Palma, UIB, 2012
- ↑ Albert Hauf i Valls, «Fra Miquel Colom Mateu (1901 (sic)-1999),» Estudis romàniques, 2001, tom 23, pàgines 421-422