Monestir de Santa Maria de Ripoll | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Nom en la llengua original | (ca) Monestir de Santa Maria de Ripoll | |||
Dades | ||||
Tipus | Abadia benedictina | |||
Construcció | segle IX | |||
Consagració | 20 d'abril de 888; de nou el 935, 977 i 1032 | |||
Cronologia | ||||
20 abril 888 | consagració | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | Restaurat | |||
Estil arquitectònic | romànic | |||
Planta | basilical amb transsepte (1008) | |||
Claustre | romànic (s. XII-XVI) | |||
Campanar | romànic (1008) | |||
Portal | romànica (s. XII) | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Ripoll | |||
| ||||
Bé d'interès cultural | ||||
Data | 3 juny 1931 | |||
Identificador | RI-51-0000567 | |||
Conservació i restauració | ||||
1886-1893 | restauració | |||
Plànol | ||||
Activitat | ||||
Categoria | monestir | |||
Diòcesi | bisbat de Vic | |||
Religió | catolicisme | |||
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll. El monestir, fundat cap a l'any 880 pel comte Guifré el Pelós –segurament sobre un de l'època visigòtica (589) destruït pels àrabs–,[1] va esdevenir lloc d'enterrament dels comtes de Barcelona i Besalú i un centre cultural de scriptorium molt important de la Catalunya medieval, amb una projecció a l'alçada d'altres abadies europees d'aquest període com Saint-Denis, Fleury o Montecassino.[2] Va ser declarat bé cultural d'interès nacional l'any 1931.
L'edifici va passar per diverses ampliacions, reformes i reconstruccions degudes a falta d'espai, incendis, pillatges i finalment profanacions de tombes durant la Guerra Civil espanyola,[3] per la qual cosa del gran conjunt monàstic només resten la basílica i el claustre reconstruïts i l'edifici adossat al claustre, antic habitatge del vicari i en l'actualitat seu de l'ajuntament de la vila.[4]
Al segle xii es va realitzar una nova portalada en forma d'arc de triomf que és tinguda com una gran obra de l'escultura romànica monumental a Catalunya, amb la imatge central superior de la Maiestas Domini, l'apostolat i escenes de l'Antic Testament.
El CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva, arran de la desamortització del 1835, diverses obres provinents dels fons del monestir.[5] Així mateix, ha registrat i descrit diversos exemples de les marques de propietat que van identificar el convent al llarg de la seva existència.[6]