Back Monisme Afrikaans أحادية (فلسفة) Arabic Monismu AST Monizm Azerbaijani Монизъм Bulgarian অদ্বয়বাদ Bengali/Bangla Monizam BS مۆنیزم CKB Monismus Czech Monisme Danish

Monisme

El monisme és una de les principals teories sobre la relació entre la ment i la matèria,[1] i comprèn totes aquelles postures filosòfiques que sostenen que l'univers, i per extensió l'ésser humà, està constituït per un sol arque o substància primària anterior a les seves parts.[2] Hi ha molts monismes, que comparteixen l'atribució de la unitat, però es diferencien en a què atribueixen la unitat i com la compten, i són correlatius amb els pluralismes i els nihilismes.[3] Així, segons els monismes materialistes, tot es redueix, en última instància, a matèria, mentre que per als espiritualistes o per a l'idealisme (especialment, l'idealisme hegelià), aquest principi únic seria l'esperit.

Una de les contribucions monistes més conegudes a la metafísica va ser elaborada per Leibniz i és la seva teoria de les "mònades",[4] tal com la va exposar en la Monadologia. Les mònades són en l'àmbit metafísic el que els àtoms són en l'àmbit físic/fenomènic; les mònades són els elements últims conformadors de l'Univers. Són "formes substancials de l'ésser", amb les propietats següents: són eternes, indescomponibles, individuals, subjectes a les seves pròpies lleis, no interactives, i cada una és un reflex de tot l'univers en la seva harmonia preestablerta.

A tall d'exemple de la teoria monista, citem també els antics filòsofs hindús; per a ells, l'observat pels sentits i les relacions de causalitat quotidianes són una il·lusió, de manera que només hi ha una realitat: braman.[a] Assimilat a Occident al concepte de "Déu", aquest és la causa primera que explica la resta de l'Univers. Per als filòsofs monistes materialistes contemporanis, la matèria formada en el big-bang va donar lloc a l'univers i només aquesta matèria explica la realitat.

Dos dels monismes més importants històricament foren el monisme de l'existència i el monisme de prioritat. El monisme de l'existència apunta a objectes concrets i compta per fitxes. Aquesta és la doctrina segons la qual existeix exactament un testimoni d'objecte concret. El monisme prioritari també s'adreça a objectes concrets, però compta amb fitxes bàsiques. Aquesta és la doctrina que exactament un símbol d'objecte concret és bàsic, i és equivalent a la doctrina clàssica (adequades).

Alguns pensadors monistes són:

  1. ↑ Jou, David. Matèria i materialisme. Institut d'Estudis Catalans, 1997, p. 76. ISBN 9788472833456. 
  2. ↑ Urmson, James Opie. The Concise Encyclopedia of Western Philosophy and Philosophers (en anglès). Routledge, 1991. 
  3. ↑ «Monism» (en anglès). The Stanford Encyclopedia of Philosophy. [Consulta: 28 octubre 2022].
  4. ↑ Rojas Osorio, Carlos. Pensamiento filosófico puertorriqueño (en castellà). Isla Negra Editores, 2002, p. 128. ISBN 9781881715917. 
  5. ↑ Abernethy, George L; Langford, Thomas A. (1970), Introduction to Western Philosophy:Pre-Socratics to Mill, Belmont, CA: Dickenson
  6. ↑ W. James, Essays in Radical Empiricism, New York, Longmans, 1912.


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.

Developed by StudentB