Morfema

Un morfema és la unitat mínima significativa de la primera articulació o divisió del signe lingüístic: el mot. El morfema és, doncs, la unitat mínima indescomponible en l'aspecte sincrònic i que expressa els diversos accidents i altres elements gramaticals de relació d'inventari en cada llengua.[1] Més informalment, un morfema és una classe d'equivalència de seqüències de fonemes o d'alteracions sistemàtiques de la forma fonològica d'un mot per a expressar una relació gramatical o un canvi de sentit sistemàticament. La realització concreta d'un morfema es denomina morf, i un morfema és el conjunt de morfs de funció equivalent.[2] En la majoria de les llengües, els morfs prenen la forma d'afixos (sufixos, prefixos i rarament, infixos), encara que també existeixen les alteracions de l'arrel, com ara els allargaments, els canvis tonals, les reduplicacions, les relacions paradigmàtiques i altres procediments abstractes. Quan els morfs són afixos, és gairebé sempre possible segmentar el mot en els seus formants bàsics, encara que en algunes llengües en què els morfs es realitzen amb procediments aliens a l'afixació, això pot ser impossible. Un mot està compost per dues classes de morfemes: el lexema i el gramema.

  1. «Morfema». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Mateu Fontanals, Jaume. Gramàtica i cognició. UOC, 2011, p. 136-138. ISBN 9788497889063. 

Developed by StudentB