El municipi de Catalunya (comuna a la Catalunya Nord) és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics de Catalunya.
El municipi gaudeix d'autonomia, té personalitat jurídica i plena capacitat per a l'exercici de les funcions públiques que té encomanades, per representar els interessos de la col·lectivitat respectiva i per gestionar els serveis públics la titularitat dels quals assumeixen.
Està format per:
- Un territori, el terme municipal, àmbit territorial on l'Ajuntament exerceix les seves competències.
- Una població, el conjunt de veïns o habitants, persones residents en el municipi, segons consta en el padró municipal d'habitants.
- Una administració municipal, l'Ajuntament, organització político-administrativa formada per un conjunt de persones i béns ordenats per a la consecució dels objectius que es proposen.
A la Comunitat Autònoma de Catalunya, els municipis venen regulats per la Llei Reguladora de les Bases del Règim local[1] (LRBRL, llei 7/1985, de 2 d'abril) i la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya[2] (LMRLC, decret legislatiu 2/2003, de 22 d'abril).
És important no confondre el concepte municipi amb els de ciutat, vila, poble, etcètera. En l'actualitat, a causa de les reordenacions territorials dels dos darrers segles, algunes viles, antigament amb municipi propi, han estat afegides a termes municipals més amplis, i n'han passat a ser el cap municipal, o a dependre de ciutats o altres viles, habitualment de més importància en el seu territori. Tanmateix, en ser el títol de vila actualment més honorífic que no pas pràctic, aquestes viles no han perdut mai la seva categoria, encara que en alguns casos hom les anomeni exviles.