Museografia

La museografia és el conjunt de tècniques i pràctiques relatives al funcionament d'un museu. Agrupa les tècniques de concepció i realització d'una exposició, sigui temporal o permanent. Es relaciona amb altres oficis tècnics, científics (arquitectura, restauració d'obres d'art...) i artístics (escenografia, il·luminació...). L'estètica també té un paper molt important, ja que el museu és un centre de formació d'opinió, tant en la formació del gust del públic com en la presentació de la col·lecció i el disseny de l'exposició. S'ha d'entendre com la disciplina que assimila les teories museològiques i les aplica al conjunt del museu. Té un caràcter eminentment pràctic i experimental.

Alguns autors prefereixen denominar la museografia com "Tècniques expositives" per remarcar la importància que té considerar en un sentit més ampli a l'estrictament cultural. Les tècniques expositives compleixen una funció i evolucionen dins de múltiples contextos d'activitat cultural i comercial.^[1] També s'ha dit que la museografia és l'art d'organitzar l'art, en tant que hi ha un component creatiu en la selecció, ordenació i creació d'espais i d'ambients que siguin favorables a la contemplació de les obres del museu.^[2]