Museu Guggenheim (Nova York)

Museu Guggenheim
Epònim	Solomon R. Guggenheim
Dades
Tipus	Museu d'art, edifici de museu i atracció turística
Part de	L'arquitectura del segle XX de Frank Lloyd Wright
Arquitecte	Frank Lloyd Wright
Construcció	1937
Obertura	21 octubre 1959
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura moderna
Superfície	Patrimoni de la Humanitat: 6 ha zona tampó: 2 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Manhattan (Nova York)
Localització	Upper East Side
40° 46′ 59″ N, 73° 57′ 32″ O / 40.7831°N,73.9589°O / 40.7831; -73.9589
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	2019 (43a Sessió)
Identificador	1496rev-008
Indret Històric Nacional
Data	6 octubre 2008
Lloc inscrit al Registre Nacional de Llocs Històrics
Tipus	edifici del NRHP
Data	19 maig 2005
Identificador	05000443
New York State Register of Historic Places listed place (en)
Data	25 març 2005
Lloc d'interès de Nova York
Data	14 agost 1990
Identificador	1774
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Activitat
Fundador	Solomon R. Guggenheim
Propietat de	Fundació Solomon R. Guggenheim
Visitants anuals	1.100.000 (2018)
Lloc web	guggenheim.org

El Museu Guggenheim de Nova York (en anglès Solomon R. Guggenheim Museum) és el primer dels museus creats per la Fundació Solomon R. Guggenheim, dedicada a l'art modern. Va ser fundat el 1937 a l'Upper East Side de Nova York. Al començament va ser anomenat Museu de Pintura No-objectiva, i va ser fundat per a exhibir art avantguardista d'artistes moderns primerencs com Kandinski i Mondrian.

El 1959 es va mudar al lloc on es troba actualment (davant del Central Park), quan es va completar l'edifici dissenyat per l'arquitecte Frank Lloyd Wright. Guggenheim no sabia a qui triar com a arquitecte pel museu, i per això va demanar a la baronessa Hilla von Rebay que escollís algú. Ella va triar Wright perquè era l'arquitecte més famós del moment. L'edifici en si mateix es va convertir en una obra d'art.

Consta d'una galeria principal de sis pisos en forma de bol al sud, un "monitor" de quatre pisos al nord i un annex de deu pisos al nord-est. Una rampa helicoïdal de sis pisos s'estén al llarg del perímetre de la galeria principal, sota una claraboia central del sostre. La col·lecció Thannhauser es troba a les tres plantes superiors del monitor, i hi ha galeries addicionals a l'annex i un centre d'aprenentatge al soterrani. El disseny de l'edifici del museu va ser controvertit quan es va completar, però després va ser àmpliament elogiat. L'edifici va patir una àmplia reforma des de l'any 1990 fins al 1992, quan es va construir l'annex, i es va renovar de nou entre el 2005 i el 2008.

La col·lecció del museu ha crescut al llarg de les dècades i es basa en diverses col·leccions privades importants, incloses les de Guggenheim, Karl Nierendorf, Katherine Sophie Dreier, Justin Thannhauser, Rebay, Giuseppe Panzi, Robert Mapplethorpe i la Fundació Bohen. La col·lecció, que inclou unes 8.000 obres a partir del 2022, es comparteix amb museus germans de Bilbao, Espanya, i Venècia, Itàlia. L'any 2023, prop de 861.000 de persones van visitar el museu.^[1]