Back Erzählung ALS سرد Arabic Narrativ Azerbaijani Наратыў Byelorussian Наратыў BE-X-OLD Наратив Bulgarian আখ্যান Bengali/Bangla Narativ BS Pagsaysay CEB چیرۆک CKB
| Literatura |
|---|
 |
| Principals formes |
| Prosa · Poesia · Narració · Teatre |
| Gèneres literaris |
| Aventura · Comèdia · Drama · Èpica · Eròtica · Lírica · Tragèdia · Tragicomèdia · Ciència ficció · Sàtira |
| Mitjans |
| Oral · Llibre · Llibre digital · Còdex · Papir |
| Història |
| Universal · En català · Europea · Asiàtica · Africana · Americana · Hispànica · Andorrana · Barroca · Literatura llatina · Biografia d'escriptors · etc |
| Mètode, anàlisi i discussió |
| Narratologia · Teoria de la literatura · Sociologia de la literatura · Crítica literària · Premis literaris · Literatura comparada · Filologia · Retòrica |
| Portal de literatura |
La narrativa forma part de la producció literària en la qual l'autor vol exposar fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics.[1] Es basa en un text que explica una història des d'un punt de vista determinat. La narrativa acostuma a estar escrita en prosa, és a dir, s'oposa a la poesia que usa el vers, tot i que hi ha prosa poètica i poemes en prosa.
Per altra banda, els textos narratius s'oposen als descriptius (encara que la ficció acostuma a barrejar-los), els expositius (on hi ha una explicació, com als llibres de text), als instructius i als argumentatius. La narrativa, doncs, pot trobar-se en textos de no ficció. La unitat mínima de la narració és un narrema.
S'anomena "narrativisme" la teoria filosòfica i literària que analitza i destaca la importància de la narrativitat (les formes narratives) en totes les obres humanes, culturals i que construeixen sentit.[2]
- ↑ Villanueva, Darío. Comentario de textos narrativos: la novela. Gijón: Ediciones Júcar, p. 181-201.
- ↑ "Coneixement cultural i històric” (pp.44-49) Arxivat 2011-08-11 a Wayback Machine. de Gonçal Mayos (UB).