Back Shave and a Haircut Danish Shave and a Haircut German Shave and a Haircut English Shave and a Haircut Spanish Shave and a Haircut Finnish Shave and a Haircut French Ammazza la mosca col flit Italian ひげ剃りとカット25セント Japanese Shave and a Haircut Dutch Shave and a Haircut Portuguese

Nas de barraca

Infotaula obra musicalNas de barraca

Modifica el valor a Wikidata
Títol originalShave and a haircut (en) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalriff
crida i resposta
motiu Modifica el valor a Wikidata
Àudio Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia musical Modifica el valor a Wikidata
Part demúsica popular Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 50f70ad3-af4b-4dc4-b74c-5742b637ee6b Modifica el valor a Wikidata

Nas de barraca, Sant Boi és una tonada, variant catalana d'un antic riff conegut com a «Shave and a haircut…two bits» (Afaitat i tallada…quart de dólar).[1] La lletra popular amb la qual és coneguda és molt posterior al ritme.[2]

El riff és molt probablement originari de la regió costenca d'Àfrica central. Arribat amb esclaus a Cuba, s'hi ha popularitzat com a variant de la clave tres dos cap al mig del segle xix abans conquerir el món en passar pels Estats Units al pas del segle.[3][4] Va ser utilitzat en nombroses composicions serioses i menys serioses[5] i esdevenir un riff popular per trucar a la porta o amb clàxons.[6][7]

Una aparició primerenca documentada del riff és a la marxa instrumental del 1899 de Charles Hale, «At a Darktown Cakewalk».[2][8] A la novel·la de 1933 Hizzoner the Mayor, de Joel Sayre, ja apareix la lletra «Shave and a haircut… two bits» associada amb la tonada.[9] El primer esment escrit de la versió catalana es troba al Diari de Guerra (1938-1939) de Pere Tarrés i Claret.[10] Una de les escenes famoses més recents es veu a la pel·lícula Qui ha enredat en Roger Rabbit? (1988) al qual Roger Rabbit desvela el seu amagatall al jutge Doom en no poder resistir a respondre «…two bits».[11]

A molts països té la seva variació local, sempre amb el mateix ritme amb lletra més o menys barroera.[5] A Catalunya, el 1966 el compositor Manuel Valls va compondre l'obra instrumental Les Veus del Carrer amb comentaris de Salvador Espriu. Són quatre peces curtes inspirades en sons del carrer molt comuns com ara el nunci o l'ambulança, el darrere de les quatre sent una variació inspirada en «Nas de barraca, Sant Boi». A la seva introducció Salvador Espriu explica: «L'obra que sentirem proposa donar una significació musical a unes brevíssimes expressions sonores que subratllen o subratllaven la vida de pobles i ciutats»[12]. Espriu comenta la variació sobre «Nas de Barraca» així: «Perdó per a la barroeria de la frase que tots coneixem, associada a un ritme de pics i repicons de les baldes de portes i cancells abans d'inventar-se el timbre elèctric. L'hem perpetrat a les clàxons dels nostres autos quan voliem advertir de la nostra presència algun amic. És una veu del carrer […].»[6]

A Blanes se la deia a qui tenia el nas molt gros: «Nas de barraca, Sant Boi, cinc de carmel·los pel noi».[13] A L'Argentera hi ha una variant «capses de mistos, tres deu»,[14] versió que també és coneguda com un clàssic a Mataró [15] o a Botarell.[16] A Sant Boi de Llobregat s'utilitzen les dues lletres[17] i es va triar com a capçalera d'una revista mensual Nas de Barraca.[18][19]

\relative c'' {\clef treble \key c \major \mark \markup { \small \italic "Spartito" } c4 [g8 g8] a4 g4 | r4 b4-> c4-> r4 }
  1. ↑ Als Estats Units i Canadà, bit significa un huité de dòlar o 12,5 cèntims: Matyushenkov, V. S.. Dictionary of Americanisms, Briticisms, Canadianisms and Australianisms (en anglès). Bloomington: Xlibris Corporation, 2010. ISBN 9781450032469. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Fuld, James. The Book of World-Famous Music: Classical, Popular, and Folk (en anglès). 5a ed. Nova York: Dover Publications, 2000, p. 495. 
  3. ↑ Manuel, Peter; Bilby, Kenneth; Largey, Michael. «Cuba». A: Caribbean Currents: Caribbean Music from Rumba to Reggae (en anglès). Filadèlfia: Temple University Press, 2012, p. 48-50. ISBN 9781592134649. 
  4. ↑ Sullivan, Steve. «Who Do You Love (1956)—Bo Diddley». A: Encyclopedia of Great Popular Song Recordings (en anglès). Lanham (Md): Scarecrow Press, 2013, p. 85. ISBN 9780810882966. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Rypens, Arnold. «That's it» (en neerlandès). The Originals, 14-07-2016. [Consulta: 31 juliol 2018].
  6. ↑ 6,0 6,1 Valls i Espriu, 1966, p. 10:00-10:45.
  7. ↑ Franz, Carl. The people's guide to Mexico : wherever you go -- there you are!! (en anglès). 13a ed. Emeryville, Calif.: Avalon Travel, 2006, p. 319. ISBN 1566917115. 
  8. ↑ Hale, Charles. At a Darktown Cakewalk, characteristic march (pdf). Filadelfia: Belmont Music Co, 1899, p. 4.  (Facsímil de la partitura en línia)
  9. ↑ Sayre, Joel. Hizzoner the Mayor: A Novel. Nova York: John Day Company, 1933, p. 28–29. 
  10. ↑ Tarrés, Pere. El Meu diari de guerra, 1938-1939. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 2004, p. 198. ISBN 9788484156697. 
  11. ↑ Richard Smart. «Judge Doom's Defeat» (en anglès). youtube, 29-05-2016. [Consulta: 31 juliol 2018].
  12. ↑ Valls & Espriu, 1966, p. 2B.
  13. ↑ Sola i Ramos, Elisa. «Proverbis, dites i frases fetes de Blanes». Servei de Català de Blanes, 01-12-1999. [Consulta: març 2016].
  14. ↑ Mèlich i Garcia, Josep. L'Argentera-- quan anàvem amb avarques: solatges de memòria. Valls: Cossetània Edicions, 2003, p. 367. ISBN 9788496035607. 
  15. ↑ Cuyàs, Manuel «Veïns». El Punt Avui ed. Barcelona, 05-02-2013, pàg. 2.
  16. ↑ Colla Gegantera de Botarell, 2011.
  17. ↑ Serra, Màrius. «Paraules en ruta des de Sant Boi». TV3, 11-01-2011. [Consulta: 1r agost 2018].
  18. ↑ «Revista Nas de Barraca». Issuu, 11-10-2008, pàg. 40.
  19. ↑ «El Periòdic Nas de Barraca compleix Vint Anys». VilaWeb, 31-07-2007.

Developed by StudentB