Neodimi

Neodimi
60Nd
praseodimineodimiprometi
-

Nd

U
Aspecte
Blanc platejat



Línies espectrals del neodimi
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Neodimi, Nd, 60
Categoria d'elements Lantànids
Grup, període, bloc n/d6, f
Pes atòmic estàndard 144,242
Configuració electrònica [Xe] 4f4 6s2
2, 8, 18, 22, 8, 2
Configuració electrònica de Neodimi
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
7,01 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
6,89 g·cm−3
Punt de fusió 1.297 K, 1.024 °C
Punt d'ebullició 3.347 K, 3.074 °C
Entalpia de fusió 7,14 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 289 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 27,45 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 1.595 1.774 1.998 (2.296) (2.715) (3.336)
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 3, 2, 1

(òxid bàsic feble)

Electronegativitat 1,14 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 533,1 kJ·mol−1
2a: 1.040 kJ·mol−1
3a: 2.130 kJ·mol−1
Radi atòmic 181 pm
Radi covalent 201±6 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal
Neodimi té una estructura cristal·lina hexagonal
Ordenació magnètica Paramagnètic, antiferromagnètic per sota de 20 K[1]
Resistivitat elèctrica (t. a.) (α, poli) 643 nΩ·m
Conductivitat tèrmica 16,5 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (t. a.) (α, poli) 9,6 µm/(m·K)
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 2.330 m·s−1
Mòdul d'elasticitat (forma α) 41,4 GPa
Mòdul de cisallament (forma α) 16,3 GPa
Mòdul de compressibilitat (forma α) 31,8 GPa
Coeficient de Poisson (forma α) 0,281
Duresa de Vickers 343 MPa
Duresa de Brinell 265 MPa
Nombre CAS 7440-00-8
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del neodimi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
142Nd 27,2% 142Nd és estable amb 82 neutrons
143Nd 12,2% 143Nd és estable amb 83 neutrons
144Nd 23,8% 2,29×1015 a α 1,905 140Ce
145Nd 8,3% 145Nd és estable amb 85 neutrons
146Nd 17,2% 146Nd és estable amb 86 neutrons
148Nd 5,7% 148Nd és estable amb 88 neutrons
150Nd 5,6% 6,7×1018 a ββ 3,367 150Sm

El neodimi és l'element químic de símbol Nd i nombre atòmic 60. Pertany a la sèrie dels lantanoides. A la temperatura ambient, es troba en estat sòlid. Fou descobert el 1885 pel químic austríac Carl Auer von Welsbach. S'empra en la fabricació d'imants.

  1. Gschneidner, K. A.; Eyring, L. Handbook on the Physics and Chemistry of Rare Earths (en anglès). Amsterdam: North Holland, 1978. ISBN 0444850228. 

Developed by StudentB