Neodimi

Neodimi
60Nd
praseodimi ← neodimi → prometi - ↑ Nd ↓ U Taula periòdica
Aspecte
Blanc platejat Línies espectrals del neodimi
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Neodimi, Nd, 60
Categoria d'elements	Lantànids
Grup, període, bloc	n/d, 6, f
Pes atòmic estàndard	144,242
Configuració electrònica	[Xe] 4f4 6s2 2, 8, 18, 22, 8, 2
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	7,01 g·cm−3
Densitat del líquid en el p. f.	6,89 g·cm−3
Punt de fusió	1.297 K, 1.024 °C
Punt d'ebullició	3.347 K, 3.074 °C
Entalpia de fusió	7,14 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	289 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	27,45 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 1.595 1.774 1.998 (2.296) (2.715) (3.336)
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	3, 2, 1 (òxid bàsic feble)
Electronegativitat	1,14 (escala de Pauling)
Energies d'ionització	1a: 533,1 kJ·mol−1
	2a: 1.040 kJ·mol−1
	3a: 2.130 kJ·mol−1
Radi atòmic	181 pm
Radi covalent	201±6 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Hexagonal
Ordenació magnètica	Paramagnètic, antiferromagnètic per sota de 20 K[1]
Resistivitat elèctrica	(t. a.) (α, poli) 643 nΩ·m
Conductivitat tèrmica	16,5 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(t. a.) (α, poli) 9,6 µm/(m·K)
Velocitat del so (barra prima)	(20 °C) 2.330 m·s−1
Mòdul d'elasticitat	(forma α) 41,4 GPa
Mòdul de cisallament	(forma α) 16,3 GPa
Mòdul de compressibilitat	(forma α) 31,8 GPa
Coeficient de Poisson	(forma α) 0,281
Duresa de Vickers	343 MPa
Duresa de Brinell	265 MPa
Nombre CAS	7440-00-8
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del neodimi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 142Nd 27,2% 142Nd és estable amb 82 neutrons 143Nd 12,2% 143Nd és estable amb 83 neutrons 144Nd 23,8% 2,29×1015 a α 1,905 140Ce 145Nd 8,3% 145Nd és estable amb 85 neutrons 146Nd 17,2% 146Nd és estable amb 86 neutrons 148Nd 5,7% 148Nd és estable amb 88 neutrons 150Nd 5,6% 6,7×1018 a β−β− 3,367 150Sm

El neodimi és l'element químic de símbol Nd i nombre atòmic 60. Pertany a la sèrie dels lantanoides. A la temperatura ambient, es troba en estat sòlid. Fou descobert el 1885 pel químic austríac Carl Auer von Welsbach. S'empra en la fabricació d'imants.