Back Senuwee Afrikaans Nerv ALS Niervo AN عصب Arabic ܓܝܕܐ ARC স্নায়ু Assamese Nerviu AST Otcicteapi ATJ Нерв AV Sinir Azerbaijani

Nervi

Per a altres significats, vegeu «Nervi (desambiguació)».
Infotaula anatomiaNervi
Nervis, representats de color groc, a l'extremitat superior del cos.
Detalls
Llatínervus
Part desistema nerviós perifèric Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
TAA14.2.00.013 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 65132 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
EB Onlinescience/nerve-anatomy Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

Un nervi és una estructura en forma de cordó constituïda principalment per axons i les cèl·lules glials associades, agrupats en fibres nervioses i reunits en fascicles per mitjà de teixit conjuntiu. A grans trets, els nervis són feixos de prolongacions neuronals units per teixit connectiu.[1]

La glia perifèrica, composta fonamentalment per cèl·lules de Schwann[2][3] (amb una funció mielinitzant semblant a la dels oligodendròcits del sistema nerviós central)[4] i cèl·lules satèl·lits o capsulars;[5] és essencial per a la correcta protecció, nutrició i reparació dels axons dels nervis,[6] sobre tot davant d'un procés de degeneració walleriana secundari al tall del nervi.[7] La degeneració walleriana és el conjunt de fenòmens desencadenat per la resposta immunitària innata després d'una lesió traumàtica nerviosa,[8] ajustat a una determinada seqüència temporal i que representa el model més simple de neuropatia desmielinitzant.[9] Les cèl·lules de Schwann no mielíniques, anomenades també cèl·lules de Remak,[10] envolten els axons dels nervis de petit diàmetre (entre ells molts nervis sensitius i quasi tots els del sistema nerviós autònom) i són les encarregades de la seva reparació.[11]

Les xarxes de nervis formen plexes nerviosos.[12][13] El cos principal d'un nervi és el seu tronc nerviós. Els nervis es van ramificant a mesura que s'allunyen del cervell i arriben als teixits i òrgans en forma de fibres aïllades, els extrems de les quals són les terminacions nervioses.

Els nervis formen part del sistema nerviós perifèric i la seva funció és la de relacionar els centres nerviosos o els ganglis perifèrics amb les diferents parts del cos. A través d'ells es transmeten les sensacions i els impulsos motors.[14][15]

  1. ↑ Megías, M; Molist, P; Pombal, MA «Nervio periférico» (en castellà). A: Atlas de Histología vegetal y animal. Órganos animales. Departamento de Biología Funcional y Ciencias de la Salud, Facultad de Biología. Universidad de Vigo, 2020; Gen 1 (rev), pàgs: 2. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2020 [Consulta: 12 juliol 2020].
  2. ↑ Lewis, GM; Kucenas, S «Perineurial glia are essential for motor axon regrowth following nerve injury» (en anglès). J Neurosci, 2014 Set 17; 34 (38), pp: 12762-12777. Arxivat de l'original el 1 de novembre 2023. DOI: 10.1523/JNEUROSCI.1906-14.2014. PMC: 4166161. PMID: 25232113 [Consulta: 7 setembre 2015].
  3. ↑ Akert, K; Sandri, C; Weibel, ER; Peper, K; Moor, H «The fine structure of the perineural endothelium» (en anglès). Cell Tissue Res, 1976 Gen 27; 165 (3), pp: 281-295. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. ISSN: 0302-766X. PMID: 1082372 [Consulta: 7 setembre 2015].
  4. ↑ Jessen KR, Mirsky R «The repair Schwann cell and its function in regenerating nervis» (en anglès). J Physiol, 2016 Jul 1; 594 (13), pp: 3521-3531. Arxivat de l'original el 11 de novembre 2020. DOI: 10.1113/JP270874. PMC: 4929314. PMID: 26864683 [Consulta: 16 octubre 2018].
  5. ↑ Enes, J; Haburčák, M; Sona, S; Gerard, N; et al «Satellite glial cells modulate cholinergic transmission between sympathetic neurons» (en anglès). PLoS One, 2020 Feb 4; 15 (2), pp: e0218643. Arxivat de l'original el 5 de febrer 2020. DOI: 10.1371/journal.pone.0218643. PMC: 6999876. PMID: 32017764 [Consulta: 7 juliol 2020].
  6. ↑ Kastriti ME, Adameyko I «Specification, plasticity and evolutionary origin of peripheral glial cells» (en anglès). Curr Opin Neurobiol, 2017 Des; 47, pp: 196-202. Arxivat de l'original el 28 de novembre 2021. DOI: 10.1016/j.conb.2017.11.004. ISSN: 1873-6882. PMID: 29161639 [Consulta: 9 juny 2018].
  7. ↑ Gaudet, AD; Popovich, PG; Ramer, MS «Wallerian degeneration: gaining perspective on inflammatory events after peripheral nerve injury» (en anglès). J Neuroinflammation, 2011 Ag 30; 8, pp. 110. Arxivat de l'original el 2021-05-26. DOI: 10.1186/1742-2094-8-110. PMC: 3180276. PMID: 21878126 [Consulta: 7 setembre 2015].
  8. ↑ Rotshenker, S «Wallerian degeneration: the innate-immune response to traumatic nerve injury» (en anglès). J Neuroinflammation, 2011 Ag 30; 8, pp: 109. Arxivat de l'original el 2024-05-28. DOI: 10.1186/1742-2094-8-109. PMC: 3179447. PMID: 21878125 [Consulta: 16 octubre 2018].
  9. ↑ Tricaud N, Park HT «Wallerian demyelination: chronicle of a cellular cataclysm» (en anglès). Cell Mol Life Sci, 2017 Nov; 74 (22), pp: 4049-4057. Arxivat de l'original el 1 de novembre 2023. DOI: 10.1007/s00018-017-2565-2. PMC: 5641270. PMID: 28600652 [Consulta: 22 desembre 2018].
  10. ↑ Ioghen, O; Manole, E; Gherghiceanu, M; Popescu, BO; Ceafalan, LC «Non-Myelinating Schwann Cells in Health and Disease» (en anglès). A: Schwann Cells (Working Title), InTechOpen, 2020; Abr 7, pàgs: 14. Arxivat de l'original el 7 de juliol 2020. DOI: 10.5772/intechopen.91930 [Consulta: 7 juliol 2020].
  11. ↑ Jessen KR, Mirsky R «The Success and Failure of the Schwann Cell Response to Nerve Injury» (en anglès). Front Cell Neurosci, 2019 Feb 11; 13, pp: 33. Arxivat de l'original el 21 de novembre 2022. DOI: 10.3389/fncel.2019.00033. PMC: 6378273. PMID: 30804758 [Consulta: 1r abril 2019].
  12. ↑ M. S. Guiliàrov. Нервы (en rus). Bolshaya sovetskaya entsiklopediya, 1986.  Arxivat 2024-05-28 a Wayback Machine.
  13. ↑ Kinartna, A «Peripheral Nervous System: Spinal Nerves and Plexuses» (en anglès). Antranik.org, 2012; Mar, pàgs: 15. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2018 [Consulta: 16 octubre 2018].
  14. ↑ «nervi». DIEC. Institut d'Estudis Catalans. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 24 agost 2015].
  15. ↑ «Redes 160: Cómo se conectan las neuronas - neurociencia» (en castellà). Redes, 2013. Arxivat de l'original el 2020-08-10. [Consulta: 9 juliol 2015].

Developed by StudentB