Neuroetologia

Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria. Si us plau, ajudeu a trobar-ne un o milloreu aquesta pàgina vosaltres mateixos si podeu. (Vegeu la discussió).

La neuroetologia és l'enfocament evolutiu i comparatiu de l'estudi de la conducta animal i els seus correlats en el sistema nerviós. Aquesta branca interdisciplinària de la neurociència intenta comprendre com el sistema nerviós central tradueix estímuls que són biològicament rellevants a activitats biològiques, en un intent d'entendre l'estructura i funcionament de la «caixa negra» que controla les conductes naturals dels animals normalment referides com conductes instintives o conductes innates. La paraula prové del gres neuro- (relacionat a cèl·lules nervioses), i ethos (hàbit o costum).

Com el seu nom implica, la neuroetologia és un camp interdisciplinari que inclou a la neurobiologia (l'estudi del sistema nerviós) i l'etologia (l'estudi de la conducta en entorns naturals). Un tema central en el camp de la neuroetologia, que el separa d'altres camps en la neurociència, és l'enfocament en conductes que passen en entorns naturals, que poden ser entesos com aquelles conductes que s'originen de selecció natural: com trobar parelles, navegació, locomoció, evació de predadors) més que un enfocament en estats de malaltia o conductes que són pròpies d'un laboratori. La International Society for Neuroethology (ISN, Societat Internacional de neuroetologia) va ser fundada en la convenció de l'Institut d'Estudis Avançats de l'OTAN.^[1] a la Universitat de Kassel a Hofgeismar, Alemanya.^[2] El primer president de la ISN va ser Theodore H. Bullock. L'ISN s'ha reunit cada tres anys des de la seva primera junta a Tòquio, el 1986.