Neutralitat de carboni

Neutralitat de carboni, neutralitat del carbó, neutralitat climàtica o petjada de carboni zero és un terme que es refereix a aconseguir emissions de diòxid de carboni netes iguals a zero equilibrant la quantitat de diòxid de carboni alliberat a l'atmosfera amb una quantitat equivalent retirada de l'atmosfera o fixada per plantes, o comprant els suficients crèdits de carboni. El terme «neutralitat de carboni», o neutre en carboni, s'utilitza en el context de processos associats amb l'emissió de diòxid de carboni, com ara transport o producció d'energia amb combustibles fòssils (carbó, petroli o gas natural).

Cal aclarir que en el context de canvi climàtic, energia, atmosfera, etc., quan es diu carboni, en general s'està parlant de diòxid de carboni (CO₂), un compost químic, gasós a temperatura ambient; mentre que en altres contextos (biologia, química orgànica), quan es diu carboni, s'al·ludeix a un element químic, el sisè de la taula periòdica, de símbol C, i amb propietats totalment diferents a les del CO₂.

El concepte de neutralitat de carboni pot ampliar-se per incloure altres gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) mesurats en termes de la seva equivalència amb el diòxid de carboni (CO2e) —l'impacte que un GEH té en l'atmosfera expressada en la quantitat equivalent de CO₂. Per exemple, el metà produeix un efecte hivernacle 21 vegades superior al CO₂.^[1] Per tant, si unes emissions consten d'una tona de CO₂ i una tona de metà, sumaran 22 tones de diòxid de carboni equivalent (CO₂e).

El terme climàticament neutre (en anglès climate neutral) reflecteix la inclusió d'altres GEH. Encara que el CO₂ és el més abundant, uns altres GEH regulats pel Protocol de Kyoto són el metà (CH₄), òxid de nitrogen (I) (N₂O), hidrofluorocarbonis (HFC), fluorocarburs (PFC) i hexafluorur de sofre (SF₆). Els termes «neutralitat de carboni» i «climàticament neutre» s'utilitzen indistintament en aquest article.

La millor pràctica per a les organitzacions i individus que busquen ser neutres en carboni suposa, primer, reduir o evitar tantes emissions de GEH com sigui possible, de manera que després només necessitin compensar les emissions inevitables.^[2] La neutralitat generalment s'obté de dues maneres:

• Utilitzant solament energies renovables, que no produeixen diòxid de carboni (això també es diu economia baixa en carboni, economia descarbonitzada o economia postcarboni).
• Compensació de carboni (carbon offsetting): es paga altri per capturar i emmagatzemar el 100 % del diòxid de carboni emès a l'atmosfera –per exemple reforestació– o es financen projectes que haurien de portar a prevenir futures emissions, o es compren crèdits de carboni, que, en la pràctica, són drets per emetre GEH. N'hi ha un nombre limitat al mercat d'emissions. Si algú els compra, i no emet aquests GEH, la quantitat de GEH emesa es veurà reduïda en aquesta quantia.^[3] La pràctica d'aquestes compensacions ha rebut algunes crítiques.^[4]

El terme carbon neutrality (neutralitat de carboni) va ser la paraula de l'any 2006 pel New Oxford American Dictionary.^[5]