Nomenclatura binomial

En biologia, la nomenclatura binomial és una convenció estandarditzada per anomenar les diferents espècies, el vuitè rang principal emprat en taxonomia. Tal com la paraula binomial suggereix, el nom científic d'una espècie és un nom compost format per la combinació de dos mots: el gènere i l'epítet de l'espècie, així dins un mateix gènere poden existir diferents espècies que mantenen el primer terme i canvien el segon mot.[1] Un nom en la nomenclatura binomial es diu «binomen».[2] Aquest binomen és de base llatina, en el benentès que fa servir la gramàtica llatina per a la creació d'aquests noms i usualment incorpora termes provinents d'aquesta llengua, tot i que tot sovint s'incorporen del grec clàssic o altres llengües. No es tracta de noms llatins.

El nom genèric sempre s'escriu amb majúscula (demarcativa) mentre que l'epítet sempre ho fa en minúscula; ambdós termes s'escriuen en cursiva, per exemple: Homo sapiens, substituïble pel subratllat quan no cal la cursiva emfàtica o quan s'inclouen en llistes. En publicacions formals s'acostuma a afegir tot seguit el nom de l'autoritat i la data de publicació de la descripció de l'espècie[3] de manera que la forma més formal i extensa per exemple si hom vol anomenar l'espècie a la que pertanyen les merles emprant la nomenclatura binomial seria de la següent forma:

Turdus merula (Linnaeus, 1758)

Un cop escrit en cas que el nom torni aparèixer en el text es pot elidir el nom de l'autor i la data i abreujar el nom genèric. El nom de gènere pot abreujar-se, però mai ometre's, si ja ha estat anomenat abans o pot deduir-se pel context en què es troba (com ara H. sapiens). En alguns casos l'ús d'aquestes abreviacions és tan comú que acaben fent-se servir de manera general, un exemple d'aquest fenomen és el bacteri Escherichia coli, que sovint s'anomena simplement E. coli. Tot i que el més usual és fer aquestes abreviacions només emprant la primer lletra del gènere, és acceptat amb certa laxitud incloure altres lletres per a estretament emparentats. P. ex. en culícids es relativament habitual abreujar els gèneres Aedes, Anopheles, Culex i Culiseta; respectivament com Ae., An., Cx. i Cs.. Per tal d'indicar l'abreviació sempre s'acompanya d'un punt.[4]

Tenint en compte que aquests noms tenen bases llatina, es pronuncien seguint les regles fonètiques d'aquesta llengua i no segons les de la llengua materna del parlant.[5]

  1. Codi internacional de nomenclatura zoològica: adoptada per la Unió Internacional de Ciències Biològiques. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2003, p. 10-11. ISBN 9788472837003. 
  2. «Nomenclatura binomial». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Roca, Ricard; Sànchez Fèrriz (cur.), Miquel-Àngel «Recursos terminològics en línia de les ciències de la vida. La terminologia en les ciències de la vida, en la química i en el món educatiu» ( PDF). . Institut d'Estudis Catalans [Barcelona], 2013, p. 33-38. DOI: 10.2436/15.2503.02.28 [Consulta: 17 gener 2021].
  4. Denominacions científiques de base llatina: caracterització i representació. TERMCAT, Centre de Terminologia, Novembre de 2012 [Consulta: 17 gener 2021]. 
  5. «Pronunciació dels noms científics». Què cal saber?. IEC, 14-10-2001 [Consulta: 17 gener 2021].

Developed by StudentB