Nomos

El nomos^[1] (en grec antic: νομός nomós) fou la divisió administrativa de l'antic Egipte. El seu nom egipci era sepat o sepet, però convencionalment s'utilitza el seu nom grec.

Els primers nomos foren entitats independents, i més tard constituïen divisions administratives. En moments d'anarquia alguns dels nomos van tornar a ser independents temporalment. El nombre de nomos fou de quaranta-dos, si bé al IV i III mil·lennis eren segurament menys. Amb la dinastia III, segurament regnant Huni, es creu que es van erigir set piràmides no destinades a sepulcre, corresponent a les possibles capitals dels nomos de Zawiyet el-Mayitin, Abidos, Naqada, el-Kula, Edfú, Seila i Elefantina; aquestes capitals provincials eren també centres econòmics per les terres de la seva rodalia on vivien la majoria dels egipcis en petits pobles.

El governant del nomos era un príncep o nomarca. Quan el poder central no podia controlar el país els nomarques es feien més independents i poderosos, arribant a engrandir o embellir les seves capitals. Alguns nomarques van aspirar fins i tot a la corona egípcia.

Els nomos tenien una capital, niwt, i un temple, het neter, en honor del deu del clan regional, convertit en divinitat titular de la ciutat principal. El nomarca residia a la heka het, i tenia un emblema que el distingia dels altres; els nomarques tenien les seves festes i celebracions locals, i prohibicions rituals i alimentàries específiques.

Els nomos de l'Alt Egipte van existir sense canvis des de l'antic imperi, però al Baix Egipte es creu que va patir algunes variacions inicialment, augmentant a mesura que algunes zones pantanoses eren convertides en terra útil. El nombre es va estabilitzar amb 22 nomos a l'Alt Egipte i 20 al Baix. Els nomos de l'Alt Egipte tenien un nom i un estendard.