guerra de l'Afganistan | |
---|---|
Tipus | conflicte armat i ofensiva militar |
Data | 2021 |
Període | història contemporània |
Lloc | Afganistan |
Estat | República Islàmica de l'Afganistan i Emirat Islàmic de l'Afganistan |
Objectiu | República Islàmica de l'Afganistan |
Causa | retirada de tropes dels Estats Units de l'Afganistan |
Conseqüència | evacuació de l'Afganistan de 2021 |
Participants | talibà, Al-Qaida, Forces de Seguretat Nacional Afganes i Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica |
Mèdia | |
L'ofensiva militar dels talibans i llurs grups militants aliats contra el govern de l'Afganistan i llurs aliats va començar el 1r de maig de 2021, coincidint amb la retirada de la majoria de les tropes dels Estats Units d'Amèrica de l'Afganistan.
En els primers tres mesos de l'ofensiva, els talibans van fer importants avenços a zones rurals que els va permetre d'augmentar de 73 a 223 el nombre de districtes que controlaven, i d'aquesta manera van aïllar progressivament els centres urbans. El 6 d'agost del mateix any, els talibans ja havien capturat trenta-tres de les trenta-quatre capitals de província de l'Afganistan,[1][2][3] i el 10 d'agost els talibans controlaven el 65% de la superfície estatal.[4]
L'ofensiva es destaca pels ràpids guanys territorials dels talibans,[4][5] així com per les seves ramificacions nacionals i internacionals.[6] El 10 d'agost, funcionaris estatunidencs van estimar que la capital afganesa, Kabul, podria caure en mans dels talibans en un termini de 30 a 90 dies.[7] El 15 d'agost, Associated Press va informar que els talibans havien arribat i capturat Kabul; d'aquesta manera, el govern de la República Islàmica de l'Afganistan va caure. El 15 d'agost, després de la presa de la capital, els talibans van ocupar el Palau Presidencial afganès després que el president en funcions, Ashraf Ghani, fugís del país.[8][9]