L'oferta i la demanda és un dels principis més importants de l'economia,[1] que designa respectivament la quantitat de béns o serveis que els actors d'un mercat estan disposats a vendre o a comprar o totes dues coses alhora a un preu donat.[2]
El poder de l'oferta i la demanda va ser entès fins a cert punt per diversos erudits musulmans primerencs, com l'erudit sirià del segle XIV Ibn Taymiyya, que va escriure: "Si el desig de béns augmenta mentre la seva disponibilitat disminueix, augmenta el seu preu. En canvi, si augmenta la disponibilitat del bé i el desig disminueix, el preu baixa".[3][4] La teoria de l'oferta i de la demanda, originada en l'Escola Austríaca,[5] permet comprendre els mecanismes del mercat en la decisió d'assignació dels recursos en una economia de mercat. En microeconomia, la teoria de l'equilibri parcial entre l'oferta i la demanda desenvolupada per Alfred Marshall intenta descriure, explicar, i predir el preu i la quantitat dels béns venuts sobre els mercats competitius. El model marshalià formalitza les teories desenvolupades anteriorment i és utilitzat com a punt de sortida per a tota una sèrie de models i teories econòmiques i socials. Aquest xoc d'interessos, en la qual venedors i compradors volen obtenir els màxims beneficis, permet de fixar el preu de les mercaderies de manera satisfaent. Per tant, el punt d'equilibri entre preu i quantitat de producte venut no és fix, sinó que fluctua segons les circumstàncies; és la llei de l'oferta i la demanda.
Els béns que no compleixen la llei de l'oferta i la demanda s'anomenen atípics i es comporten a la inversa: una pujada del seu preu fa augmentar-ne el consum.[1]