Back Oliver Cromwell Afrikaans ኦሊቨር ክሮምዌል Amharic أوليفر كرومويل Arabic اوليفر كرومويل ARZ Oliver Cromwell AST Oliver Kromvel Azerbaijani Олівер Кромвель Byelorussian Олівэр Кромўэл BE-X-OLD Оливър Кромуел Bulgarian Oliver Cromwell Breton
Oliver Cromwell (Huntingdon, Regne d'Anglaterra, 25 d'abril de 1599 - Londres, 3 de setembre de 1658) va ser un polític i soldat anglès, àmpliament considerat com una de les figures més importants de la història de les illes britàniques. Va arribar a la fama durant les Guerres de les Tres Nacions de 1639 a 1653, inicialment com a comandant superior de l'exèrcit parlamentari i després com a polític. Un destacat defensor de l'execució de Carles I el gener de 1649, que va portar a l'establiment del Commonwealth (Protectorat) a Anglaterra, convertint el país en una república i governant com a Lord Protector des de desembre de 1653 fins a la seva mort el setembre de 1658. Cromwell segueix sent una figura controvertida a causa del seu ús de l'exèrcit per adquirir poder polític, i la brutalitat de la seva campanya d'Irlanda de 1649.[1]
Educat al Sidney Sussex College de Cambridge, Cromwell va ser elegit diputat al Parlament anglès per Huntingdon el 1628. Els primers 40 anys de la seva vida van ser indiferents i en un moment de la seva vida va contemplar emigrar a les colònies angleses de Nova Anglaterra. Es va convertir en un independent religiós en la dècada de 1630 i després va creure que els seus èxits eren el resultat de la divina providència. Tot i que generalment donava suport a la tolerància per a les diverses sectes protestants de l'època, més tard es va oposar a les que considerava herètiques, com els quàquers i els quintamonarquistes.[2] El 1640, Cromwell va ser retornat com a diputat per Cambridge al Parlament, i es va unir a l'exèrcit parlamentari quan va començar la Primera Guerra Civil Anglesa l'agost de 1642. Ràpidament va demostrar les seves habilitats militars i el 1645 va ser nomenat comandant de la cavalleria del l'Exèrcit Nou Model (New Model Army) sota el comandament de Sir Thomas Fairfax, jugant un paper clau en la derrota dels reialistes a la Primera i Segona Guerra Civil Anglesa.
Durant els quaranta primers anys de la seva vida no va ser més que un noble terratinent, però va pujar de forma meteòrica fins a comandar el Nou Exèrcit Model i a la llarga, imposar el seu lideratge sobre Anglaterra, Escòcia i Irlanda com a Lord Protector, des del 16 de desembre de 1653, fins al dia de la seva mort. Des de llavors s'ha convertit en una figura molt controvertida en la història anglesa: per a alguns historiadors com David Hume i Christopher Hill, no és més que un dictador regicida; per a altres, com Thomas Carlyle i Samuel Rawson Gardiner, és un heroi de la lluita per la llibertat.
La seva carrera és plena de contradiccions. Va ser un regicida que es va qüestionar si havia o no d'acceptar la corona per a si mateix, i finalment va decidir no fer-ho, però va acumular més poder que el mateix Carles I d'Anglaterra. Va ser un parlamentari que va ordenar als seus soldats dissoldre parlaments. Fanàtic religiós seguidor del cristianisme protestant, les seves campanyes de conquesta d'Irlanda i d'Escòcia van ser brutals fins i tot per als cànons de l'època, ja que considerava que combatia amb heretges. Sota el seu comandament, el Protectorat va defensar la llibertat de culte i de consciència, però va permetre que els blasfems fossin torturats, a més de perseguir cruelment els catòlics. Es va mostrar a favor del criteri d'equitat en la justícia, però va tancar aquells que van criticar la seva política d'incrementar els impostos sense el permís del Parlament d'Anglaterra.
Els seus admiradors el citen com un líder fort, estabilitzador i amb sentit d'Estat, que es va guanyar el respecte internacional, va enderrocar la tirania i va promoure la república i la llibertat. Els seus crítics el consideren un hipòcrita obertament ambiciós que va trair la causa de la llibertat, va imposar un sistema de valors purità i va mostrar un escàs respecte cap a les tradicions del país. Quan els monàrquics van tornar al poder, el seu cadàver va ser desenterrat, penjat de cadenes i decapitat, i el seu cap exposat durant anys per a escarni públic.
- ↑ Ó Siochrú(2008).. . ISBN, Micheál. God's Executioner: Oliver Cromwell and the Conquest of Ireland (en anglès). Faber and Faber. ISBN 978-0-571-24121-7..
- ↑ Worden, Blair. God's Instruments: Political Conduct in the England of Oliver Cromwell (en anglès), 2012. ISBN 978-0199570492.