Per a altres significats, vegeu «Comarca d'Olot». |
Tipus | municipi de Catalunya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Sobrenom | La ciutat dels volcans | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Girona | ||||
Comarca | Garrotxa | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 37.975 (2023) (1.309,48 hab./km²) | ||||
Llars | 392 (1553) | ||||
Gentilici | olotí, olotina | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Diòcesi | bisbat de Girona | ||||
Superfície | 29 km² | ||||
Banyat per | Fluvià | ||||
Altitud | 443 m | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Creació | 1206 | ||||
Festa Major | |||||
Patrocini | Santuari de la Mare de Déu del Tura, Esteve màrtir i Sabina de Roma | ||||
Organització política | |||||
Òrgan executiu | Ajuntament d'Olot (Escó: 21) | ||||
• Batlle | Josep Berga i Vayreda (2019–) | ||||
Representació política | |||||
• Equip de govern | 8 JUNTS i 3 ERC | ||||
• Oposició | 4 CUP, 4 PSC, 1 ACTIVEM i 1 VOX | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 17800 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 17114 | ||||
Codi IDESCAT | 171143 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | olot.cat | ||||
Olot (pronunciat [u'lɔt])[1] és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot. És una ciutat especialment coneguda pel seu interès natural i per trobar-se envoltada pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. És l'única ciutat catalana situada a l'interior d'un parc natural.[2]
S'alça sobre roques volcàniques produïdes per l'activitat dels set volcans que l'envolten, el Montolivet, el Montsacopa, la Garrinada, les Bisaroques, el Torín, el del Bac de les Tries i el de Ca l'Isidret.[2] Algunes zones urbanes es troben literalment sobre volcans, com el del Puig del Roser.[3]
El municipi olotí té un ric patrimoni natural i paisatgístic amb boscos de roure pènol, roure de fulla gran, faig i alzinars, nombroses fonts, els Aiguamolls de la Moixina i la Deu, l'altiplà basàltic de Batet i el volcà del Croscat, l'erupció més recent de la península Ibèrica, amb un gran tall a la cara nord, resultat d'una antiga extracció de gredes, que permet observar-ne l'estructura interior. Està adherida a la Xarxa Europea del Paisatge.[4]