Back Faki AMI Tío AN عم Arabic ܥܡܐ (ܒܝܬܝܘܬܐ) ARC Amaon BCL Дзядзька Byelorussian Дзядзька BE-X-OLD আঙ্কেল Bengali/Bangla Eontr Breton ᎡᏚᏥ CHR

Oncle

«Tio» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Tio (prefix)».

Un oncle, tio o tiet,[1][2] és el germà i la tia o tieta[3] la germana del pare o la mare. Jurídicament, formen part dels graus de parentiu de tercer grau, iguals com els nebots, els besavis i els besnets.[4] En molts països, el dret familiar i social, el grau de parentiu determina certs drets, com ara absència justificada a la feina[4] així com l'impost sobre successions i donacions.[5] Un oncle valencià és el cosí del pare o de la mare.[6]

També s'utilitza aquest terme per a referir-se a una relació d'afecte i respecte amb un adult que no és estrictament un familiar però que és molt proper però per la diferència d'edat no es fa servir directament el nom.[7] Altres llengües tenen termes diferents segons es tracti de la branca paterna o materna. El sistema de parentiu indica quina terminologia es fa fer servir.[8]

La paraula prové del llatí auunculus, on significa oncle matern.[9][10]

  1. ↑ Pla Nualart, Albert. «Oncle, tio, tiet, besoncle i reneboda». Ara, 09-05-2011. [Consulta: 20 desembre 2023].
  2. ↑ S. Reig, Eugeni «Oncle, tio i tiet: Clar i en valencià». El Punt Avui, 04-04-2011.
  3. ↑ «tiet | tieta». ésAdir. [Consulta: 20 desembre 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Permisos, llicències, autoritzacions i comunicacions». Govern de les Illes Balears. [Consulta: 28 abril 2024].
  5. ↑ Guia pràctica de l’impost sobre successions i donacions (pdf). Barcelona: Agència Tributària de Catalunya, 21 de desembre de 2023, p. 23-24. 
  6. ↑ «Oncle». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Oncle». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. «Tractament que es dona a certs parents per respecte. a) Al padrastre, els fillastres el tracten d'oncle (Priorat).—b) A les persones d'edat, encara que no sien parents, els diuen oncle (Ll., Segrià, Novelda).—c) A certs pobles de Mallorca es conserva la forma onclo aplicada al germà del pare o de la mare si és capellà o de família senyorial; si no és senyor o capellà, li donen el nom més vulgar de conco (Llucmajor).» 
  8. ↑ O'Neil, Dennis. «The Nature of Kinship: Kin Naming Systems (Part 1)[La classe de parentat: Sistemes de denominació de parentiu]». [Consulta: 28 abril 2024].
  9. ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «oncle». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 654. ISBN 9788441225169. 
  10. ↑ Seva i Llinares, Antoni (ed.). «auunculus». A: Diccionari Llatí-Català (en llati, català). 2007. Barcelona: Grup Enciclopèdia, 1993, p. 178. ISBN 978-84-7739-631-4. 

Developed by StudentB