Per a altres significats, vegeu «Or (desambiguació)». |
Or | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
79Au
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aspecte | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Groc metàl·lic Cristalls d'or Línies espectrals de l'or | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats generals | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nom, símbol, nombre | Or, Au, 79 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Grup, període, bloc | 11, 6, d | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pes atòmic estàndard | 196,966569(4) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Configuració electrònica | [Xe] 4f14 5d10 6s1 2, 8, 18, 32, 18, 1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats físiques | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat (prop de la t. a.) |
19,30 g·cm−3 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat del líquid en el p. f. |
17,31 g·cm−3 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt de fusió | 1.337,33 K, 1.064,18 °C | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt d'ebullició | 3.129 K, 2.856 °C | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Entalpia de fusió | 12,55 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Entalpia de vaporització | 324 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Capacitat calorífica molar | 25,418 J·mol−1·K−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pressió de vapor | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats atòmiques | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estats d'oxidació | 5, 4, 3, 2, 1, −1, −2 (òxid amfòter) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Electronegativitat | 2,54 (escala de Pauling) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Energies d'ionització | 1a: 890,1 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
2a: 1.980 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi atòmic | 144 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi covalent | 136±6 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi de Van der Waals | 166 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Miscel·lània | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estructura cristal·lina | Xarxa cúbica centrada en la cara | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ordenació magnètica | Diamagnètic[1] | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Resistivitat elèctrica | (20 °C) 22,14 nΩ·m | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Conductivitat tèrmica | 318 W·m−1·K−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Dilatació tèrmica | (25 °C) 14,2 µm·m−1·K−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Velocitat del so (barra prima) | (t. a.) 2.030 m·s−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Resistència a tracció | 120 MPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mòdul d'elasticitat | 79 GPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mòdul de cisallament | 27 GPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mòdul de compressibilitat | 180 GPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Coeficient de Poisson | 0,44 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Duresa de Mohs | 2,5 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Duresa de Vickers | 216 MPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Duresa de Brinell | 25 HB MPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nombre CAS | 7440-57-5 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Isòtops més estables | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Article principal: Isòtops de l'or | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'or és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79. Està situat al grup 11 de la taula periòdica. El seu símbol ve del llatí aurum. L'or és un metall de transició tou, brillant, groc, pesant, mal·leable, dúctil i que no reacciona amb la majoria de productes químics, però és sensible al clor i a l'aigua règia. El metall es troba normalment en estat pur i en forma de palletes (trossos) i dipòsits al·luvials (partícules petites) i és un dels metalls tradicionalment emprats per a encunyar monedes. L'or s'empra com estàndard monetari per a moltes nacions i també es fa servir en la joieria, la indústria i l'electrònica. Al final de l'any 2006, s'estimava que el total d'or que s'havia minat al llarg de la història era de 158.000 tones.[2] Això es pot representar mitjançant un cub amb un costat de només 20,2 metres de llarg. Els usos industrials moderns inclouen l'odontologia i l'electrònica, on l'or ha trobat tradicionalment un ús gràcies a la seva bona resistència a la corrosió oxidativa i la seva excel·lent qualitat com a conductor de l'electricitat.
L'art de treballar l'or rep el nom d'orfebreria.