Or

Per a altres significats, vegeu «Or (desambiguació)».
Or
79Au
platíormercuri
Ag

Au

Rg
Aspecte
Groc metàl·lic

Cristalls d'or


Línies espectrals de l'or
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Or, Au, 79
Grup, període, bloc 116, d
Pes atòmic estàndard 196,966569(4)
Configuració electrònica [Xe] 4f14 5d10 6s1
2, 8, 18, 32, 18, 1
Configuració electrònica de Or
Propietats físiques
Densitat
(prop de la t. a.)
19,30 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
17,31 g·cm−3
Punt de fusió 1.337,33 K, 1.064,18 °C
Punt d'ebullició 3.129 K, 2.856 °C
Entalpia de fusió 12,55 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 324 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 25,418 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 1.646 1.814 2.021 2.281 2.620 3.078
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 5, 4, 3, 2, 1, −1, −2
(òxid amfòter)
Electronegativitat 2,54 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 890,1 kJ·mol−1
2a: 1.980 kJ·mol−1
Radi atòmic 144 pm
Radi covalent 136±6 pm
Radi de Van der Waals 166 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Xarxa cúbica centrada en la cara
Or té una estructura cristal·lina xarxa cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica Diamagnètic[1]
Resistivitat elèctrica (20 °C) 22,14 nΩ·m
Conductivitat tèrmica 318 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (25 °C) 14,2 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima) (t. a.) 2.030 m·s−1
Resistència a tracció 120 MPa
Mòdul d'elasticitat 79 GPa
Mòdul de cisallament 27 GPa
Mòdul de compressibilitat 180 GPa
Coeficient de Poisson 0,44
Duresa de Mohs 2,5
Duresa de Vickers 216 MPa
Duresa de Brinell 25 HB MPa
Nombre CAS 7440-57-5
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'or
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
195Au sin 186,10 d ε 0,227 195Pt
196Au sin 6,183 d ε 1,506 196Pt
β 0,686 196Hg
197Au 100% 197Au és estable amb 118 neutrons
198Au sin 2,69517 d β 1,372 198Hg
199Au sin 3,169 d β 0,453 199Hg

L'or és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79. Està situat al grup 11 de la taula periòdica. El seu símbol ve del llatí aurum. L'or és un metall de transició tou, brillant, groc, pesant, mal·leable, dúctil i que no reacciona amb la majoria de productes químics, però és sensible al clor i a l'aigua règia. El metall es troba normalment en estat pur i en forma de palletes (trossos) i dipòsits al·luvials (partícules petites) i és un dels metalls tradicionalment emprats per a encunyar monedes. L'or s'empra com estàndard monetari per a moltes nacions i també es fa servir en la joieria, la indústria i l'electrònica. Al final de l'any 2006, s'estimava que el total d'or que s'havia minat al llarg de la història era de 158.000 tones.[2] Això es pot representar mitjançant un cub amb un costat de només 20,2 metres de llarg. Els usos industrials moderns inclouen l'odontologia i l'electrònica, on l'or ha trobat tradicionalment un ús gràcies a la seva bona resistència a la corrosió oxidativa i la seva excel·lent qualitat com a conductor de l'electricitat.

L'art de treballar l'or rep el nom d'orfebreria.

  1. Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds a Lide, D. R. CRC Handbook of Chemistry and Physics (en anglès). 86a edició. CRC Press, 2005. ISBN 0-8493-0486-5. 
  2. «World Gold Council». Arxivat de l'original el 2008-05-11. [Consulta: 4 juliol 2008].

Developed by StudentB