Ordalia

ordalia de Cunegunda, esposa d'Enric II, que va ser acusada d'adulteri. Baix relleu de la Catedral de Bamberg.

L' ordalia o judici de Déu va ser una institució jurídica vigent fins a finals de l'Edat Mitjana a Europa. Segons Francisco Tomás i Valiente, les ordalies consistien a «invocar i a interpretar el judici de la divinitat a través de mecanismes ritualitzats i sensibles, del resultat dels quals s'inferia la innocència o la culpabilitat de l'acusat». No hi ha dubte del caràcter màgic i irracional d'aquests mitjans probatoris, per això les ordalies van ser substituïdes per la tortura a partir de la recepció del dret romà al segle XII.[1]

Mitjançant l'ordalia es dictaminava, atenent a suposats mandats divins, la innocència o la culpabilitat d'una persona o cosa (llibres, obres d'art, etcètera) acusada de pecar o de trencar les normes jurídiques. Entre gentilhomes i nobles, si en un plet (o qüestió o «punt d'honor» que feia referència al delicte de traïdoria) l'ofès no acceptava el que decidís el tribunal, es dirimia qui deia la veritat forçant l'altre a acceptar-la per mitjà de les armes en un duel anomenat repte, com es veu al Fur reial i al Cantar de mio Cid. El vencedor guanyava, i la victòria tenia efectes jurídics, i el perdedor podia acabar mort.[2][3] En la seva forma més judicial consistia en unes proves que en la majoria dels casos estaven relacionades amb tortures que usaven el foc o l'aigua, i on s'obligava a l'acusat a subjectar ferros roents, introduir les mans en una foguera o mantenir-se per un temps llarg sota l'aigua. Si algú sobrevivia o no resultava gaire malmès, s'entenia que Déu el considerava innocent i no havia de rebre cap càstig. D'aquests judicis deriva l'expressió posar la mà al foc,[4][5] per manifestar que es recolzava incondicionalment alguna cosa o a algú. També en deriva l'expressió prova de foc.

  1. Tomás y Valiente, Francisco. La tortura judicial en España. 2a edició. Barcelona: Crítica, 2000, p. 206-207. ISBN 84-8432-029-4. 
  2. «Riepto». Diccionario del español jurídico. Real Academia de la Lengua Española, 2019.
  3. Cf. Fuero Real, 4, 14, 6.
  4. Zimmerman, Héctor «'Poner las manos en el fuego'». El Abasto, 88, junio de 2007.
  5. Zimmerman, Héctor. «'Poner las manos en el fuego'». A: Tres mil historias de frases y palabras que decimos a cada rato. Buenos Aires: Aguilar, 1999. 

Developed by StudentB