Tipus | Militar i religiosa |
---|---|
Nom oficial | Orde Militar de Calatrava |
Nom oficial llatí | Ordo Calatravae |
Altres noms | Cavallers de Calatrava, calatravos, Milícia de Calatrava de l'Orde Cistercenc (Militiae Calatravae Ordinis Cistercensis) |
Hàbit | Hàbit blanc cistercenc amb la creu grega vermella amb flors de lliri a les puntes |
Objectiu | Defensa de la religió cristiana i lluita contra els infidels |
Fundació | 1 de gener de 1158, Carrión de Calatrava, prop de l'actual Ciudad Real per Sant Ramon de Fitero |
Aprovat per | Alexandre III, en 1164 |
Regla | 1187, basada en la Regla de Sant Benet usada pels cistercencs, aprovada en 1187 per Gregori VIII |
Constitucions | Regles de Guillem III (1476) |
Supressió | Entre 1871-1875; avui és un orde honorífic |
Branques i reformes | Primer va néixer com una branca de l'Orde del Cister; en 1523 s'integra a la Corona d'Espanya; passa a ser un orde de cavalleria el gran mestre del qual és el rei d'Espanya; branca femenina: Monges calatraves, 1219 |
Primera fundació | Monestir de Santa María la Real de Fitero, 1158 |
Fundacions destacades | Calatrava la Vieja (1158, casa mare fins a 1218), Calatrava la Nueva (casa mare, 1218), Zorita de los Canes (1174), castell d'Alcanyís (1179), Iglesia de las Calatravas (Madrid, 1670) |
Fundacions a terres de parla catalana | comandes de Calaceit, la Freixneda, Maella, Beseit i Mont-roig de Tastavins; Borriana, València (casa prioral) |
Persones destacades | Gómez Manrique, Enric de Villena, Pedro Girón y Pacheco, Miguel Mañara, Farinelli |
L'orde de Calatrava fou un orde militar religiós fundat a Castella, en el segle xii, per l'abat Raimon de Fitero, amb l'objectiu inicial de protegir la vila de Qal'at Rabah, castellanitzat com a Calatrava (prop de l'actual Ciudad Real). Pertany a la família dels ordes cistercencs.