 Abadia de Fonte Avellana | |
| Tipus | Monàstic semieremític |
|---|---|
| Nom oficial | Congregació dels Eremites de Fonte Avellana |
| Nom oficial llatí | Congregatio Eremitarum Fontis Avellanae |
| Altres noms | Eremites de Santa Creu de Fonte Avellana |
| Hàbit | Túnica, escapulari i caputxa blanques, descalços |
| Objectiu | Vida contemplativa |
| Fundació | ca. 989 o ca. 1034, Fonte Avellana (Serra Sant'Abbondio, província de Pesaro e Urbino, Marques) per Beat Ludolf de Gubbio (fundador llegendari del monestir) o sant Pere Damià (fundador de la congregació) |
| Aprovat per | Innocenci II, en 1139 |
| Regla | Per sant Romuald de Ravenna, ca. 1000; Regula vitae eremiticae per Pere Damià, ca. 1045 |
| Supressió | Novembre de 1569 per Pius V |
| Branques i reformes | S'integra a l'Orde Camaldulès |
| Fundacions destacades | San Severino |
| Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi ha hagut mai |
| Persones destacades | sant Pere Damià, Guido d'Arezzo, sant Domenico Loricato, Joan II de Lodi |
L'Orde de Fonte Avellana fou un orde religiós de tipus monàstic eremític, ja que els seus membres eren eremites que feien algunes activitats en comunitat. Fundada en acabar el segle x, la seva regla i manera de viure era similar a la de la branca eremítica de l'Orde Camaldulès; tingué expansió pel nord i el centre d'Itàlia, i fou suprimida en 1569, integrant-se en l'Orde de la Camàldula.