Emblema dels Frares Menors (i, en general, de la família franciscana) | |
Tipus | Orde mendicant |
---|---|
Nom oficial | Orde dels Fares Menors |
Nom oficial llatí | Ordo Fratrum Minorum |
Sigles | OFM |
Altres noms | Frares menors, franciscans, frares menors observants |
Hàbit | Marró, amb caputxa curta, cenyit per una corda, sandàlies |
Lema | Pax et bonum (pau i bé) |
Objectiu | Tasques pastorals, apostolat i predicació; apostolat missioner |
Fundació | 4 d'octubre de 1897, Roma (Itàlia) per Lleó XIII (a partir dels ordes observants franciscans, originats per la reforma de l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209 |
Regla | Primera regla (1209, perduda); regla no butllada (1221); regla butllada (1223),[1] les tres per Sant Francesc |
Patrons | Sant Francesc d'Assís |
Branques i reformes | Prové de la unificació dels franciscans observants, franciscans recol·lectes, franciscans descalços i franciscans reformats; Frares Menors Renovats (1972) |
Fundacions destacades | Basílica d'Araceli (Roma), S. Damiano (Assís), Eremo dei Carceri (Assís), S. Francesco a Ripa (Roma), S. Francisco el Grande (Madrid), S. Sepulcre (Jerusalem) |
Fundacions a terres de parla catalana | S. Antoni de Pàdua (Barcelona), S. Francesc (Berga), Encarnació (Cullera), S. Llorenç (València), Franciscans (València), M. de Déu del Remei (Vic), S. Bonaventura (Vilanova i la Geltrú), S. Antoni de Pàdua (Lleida), S. Sebastià (la Bisbal de l'Empordà), S. Francesc (Sabadell) |
Persones destacades | beat Frederick Jansoone (1838-1916), beat Didaco Oddi (1839-1919), els cinc beats màrtirs polonesos de Dachau (morts el 1942), quatre beats màrtirs de València (morts el 1936), beat Claudio Granzotto (1900-1947) |
Lloc web | http://www.ofm.org/ |
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209,[2] l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles xiv i xvi, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.[3] L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.[4]