Titular | Francesc des del 13 de març de 2013 a les 20 h. | ||||
---|---|---|---|---|---|
Tractament | Sa Santedat | ||||
Residència | Basílica de Sant Joan del Laterà | ||||
Designat per | Conclave | ||||
Jurisdicció | Església Catòlica, Ciutat del Vaticà i Estats Pontificis | ||||
Institució | Església Catòlica, Santa Seu, bisbat de Roma i província eclesiàstica de Roma | ||||
Estat | Ciutat del Vaticà | ||||
Creació | D'acord amb la tradició cristiana, al segle I | ||||
Primer titular | D'acord amb la tradició cristiana, sant Pere | ||||
Precedit per | Benet XVI | ||||
Llista | llista de papes de Roma | ||||
Lloc web | El Papa a la web del vaticà |
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas,[1] una fórmula infantil per anomenar el «pare»)[2] és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.[3] En l'Església Catòlica, el papa és considerat el successor de Sant Pere. Actualment el Papa és l'argentí Jorge Mario Bergoglio, que regna sota el nom de Francesc. A més del títol de bisbe de Roma, el Papa també ostenta els següents títols: Pontífex de l'Església Universal, Servent dels Servents de Déu, Patriarca d'Occident, Arquebisbe de la diòcesi romana, Primat d'Itàlia, Vicari de Crist, Sobirà de la Ciutat Estat del Vaticà, successor del Primat dels Apòstols. Extraoficialment també és pontífex màxim i Pare dels Prínceps i Reis.
El càrrec del papa és conegut com el «Papat». La seva jurisdicció eclesiàstica és sovint anomenada la «Santa Seu» (en llatí Sancta Sedes), o la «Seu apostòlica», basant-se en la tradició que els apòstols Pere i Pau van ser martiritzats a Roma. El Papa és també el cap d'estat de la Ciutat del Vaticà,[4] sobirà d'una ciutat estat situada a Roma. El govern del Papa s'anomena Pontificat, derivat del llatí Pontifex Maximus, el màxim càrrec religiós en l'antiga Roma.
El papat és una de les institucions més antigues del món i ha tingut un paper preeminent a la història.[5] Antigament els papes ajudaren a la propagació del cristianisme i a la resolució de diverses disputes doctrinals.[6] Durant l'edat mitjana van tenir un paper d'importància secular a l'Europa occidental, sovint actuant com a àrbitres entre els diferents monarques cristians.[7][8][9] Actualment, a més de l'expansió de la fe cristiana i de la seva doctrina, els papes estan dedicats a l'ecumenisme i el diàleg interreligiós, la caritat i la defensa dels drets humans.[10][11]
Gradualment els papes s'han vist forçats a cedir la seva autoritat terrenal, i l'autoritat papal actualment queda exclusivament restringida a matèries de religió.[6] Durant els segles, les afirmacions papals sobre l'autoritat espiritual han estat expressades cada cop més fermament, culminant el 1870 en la proclama del dogma de la infal·libilitat papal per aquelles rares ocasions en què el papa parla ex cathedra (literalment "des de la cadira de Sant Pere") per fer pública una definició formal sobre fe o moral.[6] L'única ocasió en què s'ha emprat explícitament aquest dogma va ser per la definició del dogma de l'Assumpció de Maria el 1950.
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades World History