Back Pous Clemens VI Afrikaans كليمنت السادس Arabic كليمنت السادس ARZ Клімент VI Byelorussian Климент VI Bulgarian Klemañs VI Breton Gáu-huòng Clemens 6-sié CDO Klement VI. Czech Pab Clement VI Welsh Pave Clemens 6. Danish
.jpg) Detall d'un fresc de la capella de Sant Marcial del palau dels Papes d'Avinyó, obra de Matteo Giovannetti (ca. 1345) (dècada del 1300, Palau dels Papes)  | |
| Nom original | (la) Clemens PP. VI |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1291 Rosiers daus Gletons (França) |
| Mort | 6 desembre 1352 (60/61 anys) Avinyó (França) |
| Sepultura | La Chasa Dieu |
 198è Papa | |
| 15 maig 1342 – 6 desembre 1352 (Gregorià) ← Benet XII – Innocenci VI → | |
.svg){kind=small} Cardenal prevere | |
| 18 desembre 1338 (Gregorià) – | |
| Arquebisbe de Roan | |
| 14 desembre 1330 – 1339 ← Guillaume de Durfort – Aymery Guénaud → | |
| Arquebisbe de Sens | |
| 24 novembre 1329 – 1330 ← Guillaume I de Melun – Guillaume de Brosse → | |
| Bisbe d'Arràs | |
| 3 desembre 1328 – ← Thierry de Hérisson – Andrea Ghilini → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de París Collège de Sorbonne |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis |
| Ocupació | sacerdot catòlic, escriptor |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| Consagració | Bertrand du Pouget |
| Participà en | |
| 5 maig 1342 | Conclave de 1342 |
| Família | |
| Pares | Guillaume I Rogier, Seigneur de Rosiers i Guillemette de La Mestre |
| Germans | Hugues Roger Guillem II Roger |
 | |
 | |
El papa Climent VI (1291 – 6 de desembre de 1352), nascut Pierre Roger,[1] va ser cap de l'Església catòlica des del 7 de maig de 1342 fins a la seva mort, el desembre de 1352. Va ser el quart papa d'Avinyó. Climent va regnar durant la primera visita de la pesta negra (1348–1350), durant la qual va concedir la remissió dels pecats a tots els que van morir de pesta.
Roger va resistir fermament a les invasions temporals de la jurisdicció eclesiàstica de l'Església i, com a papa Climent VI, va consolidar el domini francès de l'Església i va obrir les seves arques per millorar l'esplendor regia del papat. Va reclutar compositors i teòrics de la música per a la seva cort, incloses figures associades a l'aleshores innovador estil Ars Nova de França i els Països Baixos.
Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com exrosa Attrebatensi (De la rosa d'Arràs), cita que fa referència al fet que va ser bisbe d'Arràs i a què al seu escut d'armes apareixen unes roses.
- ↑ George L. Williams, Papal Genealogy: The Families and Descendants of the Popes, (McFarland & Company Inc., 1998), 43.