Back Pous Gregorius XII Afrikaans البابا غريغوري الثاني عشر Arabic البابا جريجورى التناشر ARZ Грыгорый XII Byelorussian Григорий XII Bulgarian Gregor XII Breton Gáu-huòng Gregorius 12-sié CDO Řehoř XII. Czech Pab Grigor XII Welsh Pave Gregor 12. Danish
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 (1473)  | |
| Nom original | (la) Gregorius PP. XII |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (it) Angelo Correr c. 13 maig 1335 Venècia (Itàlia) |
| Mort | 18 octubre 1417 (82 anys) Recanati (Estats Pontificis) |
| Sepultura | catedral de Recanati |
 205è Papa | |
| 9 desembre 1406 – 13 juliol 1415 (renúncia papal) ← Innocenci VII – Martí V → | |
| Administrador apostòlic | |
| 20 abril 1395 – Diòcesi: bisbat de Coron | |
| Bisbe de Castello | |
| 15 octubre 1380 – 1r desembre 1390 ← Giovanni Piacentini – Francesco Falier → Diòcesi: bisbat de Castello | |
| Degà del Col·legi Cardenalici | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Bolonya |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Participà en | |
| 5 novembre 1414 | Concili de Constança |
| 18 novembre 1406 | conclave de 1406 |
| Família | |
| Família | Correr |
| Pare | NN Correr |
| Germans | Bariola di Niccolò Correr |
| Parents | Antonio Correr, nebot Gregorio Correr Eugeni IV, nebot Angelo Barbarigo, nebot Angelo Condulmer, cunyat |
 | |
Gregori XII (Venècia, 1326 - † Recanati, 18 d'octubre del 1417) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1406 al 1415. És el quart papa del període dominat pel Cisma d'Occident.
De nom Angelo Correr, pertanyia a l'aristocràcia veneciana i va ser nomenat bisbe de Castello el 1380. L'any abans de la seva elecció com a papa va ser nomenat cardenal presbíter de Sant Marc pel seu antecessor Innocenci VII.
El conclave en el qual va resultar escollit estava compost per quinze cardenals que, per tal de posar fi al Cisma d'Occident, hi van participar amb la condició que l'escollit renunciaria al papat si el papa d'Avinyó, Benet XIII, presentava també la seva renúncia.
Ambdós pontífexs van iniciar converses per aconseguir una trobada a Savona, però la poca disponibilitat d'ambdós per solucionar el conflicte, el temor que la trobada fos aprofitada pel rival per capturar al contrari, unit a les maquinacions polítiques del rei de Nàpols, Ladislau, i de la família de Gregori XII; van fer que la reunió mai no es dugués a terme.
Els cardenals de Gregori van mostrar el seu descontentament amb l'actitud d'aquest i van amenaçar d'abandonar-lo, i per això Gregori va convocar una reunió amb la seva cúria a la ciutat de Lucca en la qual, el 4 de maig del 1408, va ordenar que no abandonessin la ciutat posant-los sota vigilància i procedint a més, a enfortir la seva posició, nomenant quatre dels seus nebots nous cardenals.
A Avinyó, els cardenals de Benet XIII també van mostrar la seva disconformitat amb la situació, i per això, aprofitant que set cardenals de Gregori havien aconseguit sortir de Lucca, es van reunir amb aquests i van resoldre la celebració d'un concili a la ciutat de Pisa per a l'any 1409, amb l'objectiu de deposar ambdós pontífexs i elegir-ne un de nou.