Parasitoide

Endoparasitoide intern Cotesia congregata sortint del capoll després d'haver parasitat internament l'eruga de Manduca sexta
Vespa Braconidae, endoparasitoide d'àfids

El parasitoidisme és una relació interespecífica intermèdia entre la depredació i el parasitisme. Els parasitoides (majoritàriament insectes), com a part del seu cicle vital, dipositen un ou a dins o a prop del seu hoste (biologia) (també, generalment, un insecte). Les larves viuran com a ectoparàsits o endoparàsits, segons l'espècie. D'aquesta manera es desenvolupa en la seva víctima durant el cicle larval. El parasitoide adult és un animal de vida lliure que pot ser tant herbívor com depredador.

Les característiques distintives dels parasitoides són:

  • Al final del seu cicle larval, l'hoste mor (característica que els diferencia dels paràsits comuns).
  • Cada parasitoide utilitza només un hoste durant el seu cicle de vida (diferència respecte dels predadors, que maten diverses víctimes al llarg de la seva vida).

Els parasitoides són, en general, molt més específics que no pas els depredadors i, a diferència dels paràsits, es poden dispersar activament en busca de preses. Per aquests motius tenen una gran importància com a agents de control biològic d'insectes plaga, principalment en agricultura. Un clar exemple de parasitoide en agricultura és l'himenòpter Eretmocerus mundus, que parasita exemplars de la mosca blanca del tabac, Bemisia tabaci.


Developed by StudentB