Parentiu

Relacions de parentiu en català. Els sistemes terminològics de parentiu poden ser completament diferents d'una societat a una altra. Dins d'aquesta classificació antropològica, el sistema catalanoparlant correspon al sistema esquimal de parentiu.

El parentiu, parentat, parentesc o la parentela, en la seva forma estricta, és la relació entre diverses persones unides per consanguinitat.[1][2] En la seva forma àmplia, és la relació entre diverses persones que formen una família per virtut de la naturalesa (en un sentit biològic[3]) o per llei (en un sentit jurídic[4] ). En el seu sentit més general, el parentiu també s'utilitza en referència a la similitud, per exemple, un automòbil és parent d'un camió. En algunes cultures, l'establiment de parentiu implica diversos drets i deures. Els antropòlegs han estudiat diferents sistemes de parentiu en una àmplia varietat de cultures (consulteu família). En evolució, parentiu significa parentiu evolutiu, és a dir, dos tàxons relacionats filogenèticament. El parentiu entre dues persones es pot produir de tres maneres diferents: per consanguinitat, per afinitat o civil.

  1. «Parentiu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Institut d'Estudis Catalans. parentiu [Consulta: 12 setembre 2023]. 
  3. De la Mata Pizaña, Felipe. Derecho familiar y sus reformas más recientes en la legislación del Distrito Federal. 8ª. México: Porrúa, 2017. 
  4. De Pina, Rafael. Diccionario de Derecho. 37ª.. Porrúa, 2019. 

Developed by StudentB