Part Forana és el nom amb què es denomina tot el territori de Mallorca que no pertany a la ciutat de Mallorca (rebatejada a partir del segle xviii amb el nom de Palma). Tradicionalment ha estat un concepte oposat al de ciutat en ser la capital l'única ciutat de l'illa durant segles.
En l'actualitat gran part de la població mallorquina viu a la capital: la Part Forana de Mallorca concentra aproximadament la meitat de la població de l'illa. La Part Forana mallorquina es divideix en cinc comarques:[1]
La Part Forana presenta una gran diversitat en els tipus de poblacions que constitueixen els seus municipis: ciutats més o menys industrials com Inca o Manacor, viles i pobles tradicionalment agrícoles com Sineu o sa Pobla, llogarets residencials o de cap de setmana com Ruberts o Randa, nuclis residencials com Badia Gran o Crestatx, i nuclis turístics de vorera del mar com Cala d'Or o Santa Ponça.
Tradicionalment els de la part forana han mantingut una certa rivalitat amb Palma. Els de la part forana eren de poble (d'un caràcter més rural), mentre els de Palma eren de ciutat (d'un caràcter més burgès). El qualificatiu general de tots els habitants dels pobles, fos quin fos el seu ofici, era de pagesos. Els de la Part Forana anomenen els palmesans, en to sarcàstic, llonguets (atès que el llonguet és un tipus de pa típic de Palma).
Avui dia, la pràctica totalitat de diaris tenen una secció dedicada a la Part Forana, en què s'inclouen les notícies més relacionades amb aspectes concrets de les poblacions que no són Palma.[2]
- ↑ Bartomeu Orell i Villalonga. Llegir i escriure al món rural mallorquí, 1860-1930. Universitat de les Illes Balears, 2008, p. 141-150.
- ↑ El PP es manté hegemònic a tota la Part Forana de Mallorca, on forada la coalició d'esquerres, Arabalears