Lema | «Vi tror på hele Norge» | ||||
---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||
Nom curt | Sp | ||||
Tipus | Partit polític noruec | ||||
Ideologia | Centre polític, agrarisme | ||||
Alineació política | centrisme | ||||
Història | |||||
Reemplaça | Norsk Landmandsforbund (fr) | ||||
Creació | 1920 | ||||
Activitat | |||||
Membres | 19.860 (2022) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | Liv Signe Navarsete | ||||
Secretari general | Knut Magnus Olsen | ||||
Joventuts | Centre Youth (en) | ||||
Representació | 11 escons al Storting | ||||
Storting | |||||
Altres | |||||
Color | |||||
Lloc web | http://www.senterpartiet.no | ||||
El Partit de Centre (noruec Senterpartiet) és un partit polític de Noruega fundat el 1920. Fins al 1959 es deia Bondepartiet ("Partit dels Agricultors"). La política del partit no es basa en cap de les grans ideologies dels segles XIX i XX, però té un enfocament descentralitzat en el manteniment del desenvolupament econòmic i la presa de decisions polítiques. Des de 1972, ha mantingut una oposició total al fet que Noruega esdevingui membre de la Unió Europea.
El partit ha donat suport als governs de coalició, laboristes o no; entre 1930 i 2000 el Partit del Centre ha participat en set governs, tres dels quals van ser dirigits per un primer ministre del partit. Tanmateix, fins al 2005, el partit s'han sumat a governs no socialistes.
Durant les vuit dècades des que fou creat com una facció política d'una organització agrària noruega, el partit ha canviat molt. Només uns pocs anys després de la creació, el partit va trencar amb l'organització mare van començar a desenvolupar una política basada en la descentralització, deixant de banda l'una única mentalitat política agrària, com la que han desenvolupat molts altres partits centreeuropeus.
Després de les eleccions legislatives noruegues de 2005 el va postular per formar part del govern Partit Laborista Noruec i el Partit Socialista d'Esquerra (SV), de manera que el Partit del Centre constitueix la "part verda" que Coalició roja-verde. La coalició va aconseguir el vot la majoria dels escons al Storting, i les negociacions continaren amb l'objectiu de formar un gabinet de coalició encapçalat pel líder laborista Jens Stoltenberg. Aquestes negociacions van tenir èxit i el Partit del Centre van entrar al gabinet de 17 d'octubre de 2005, amb quatre ministeris.