Mascle de pinsà (Fringilla coelebs) | |
Període | |
---|---|
Eocè inferior fins a l'actualitat
| |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Subregne | Bilateria |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Superordre | Neoaves |
Ordre | Passeriformes Linnaeus, 1758 |
Tipus taxonòmic | Fringilla domestica |
Subordres | |
L'ordre dels passeriformes és el més extens dels ocells.[1] Agrupa un gran nombre de famílies i, en conjunt, reben el nom d'ocells o moixons. El nom deriva de Passer, que és el nom científic del gènere que entre d'altres inclou els pardals.
Solen ésser de mida petita, malgrat que hi ha moltes excepcions, com els còrvids, que arriben a fer més de 60 cm de longitud i més d'un kg de pes.[2]
Les diferents famílies són molt variables i per això és més fàcil definir aquestes que no pas el conjunt de l'ordre. Una característica comuna a tots els representants és l'anisodactília, o sia, presentar tres dits dirigits endavant i un cap enrere, l'ungla del qual ultrapassa en longitud les dels altres dits.[3]
Molts representants tenen la siringe molt desenvolupada i canten molt bé. Els polls dels passeriformes són nidícoles.