Un patogen (del grec πάθος pathos "sofriment, passió", i γἰγνομαι (γεν-) gignomai (gen-) "dono llum a"), agent patogen, agent infecciós o també germen, és un agent biològic que pot causar malalties o alteracions al seu hoste.[1] I la capacitat d'un agent patogen de produir una malaltia s'anomena «patogenicitat».[2]
Els principals mecanismes per mitjà dels quals els agent patògens originen malalties són de tres tipus: invasiu, toxigènic i immunopatològic[3]
- En el mecanisme invasiu, que és el més freqüent, l'agent patogen entra en contacte amb les cèl·lules de l'hoste o hi penetra. En multiplicar-se al seu interior, causa la mort de les cèl·lules i de vegades també la seva.[4]
- En el mecanisme toxigènic, propi d'un nombre reduït de bacteris, l'agent patogen allibera toxines que maten les cèl·lules a distància o enzims que degraden els components dels teixits, danyen els vasos sanguinis i causen necrosi isquèmica.[5]
- En el mecanisme immunopatològic, la resposta immunitària de l'hoste, tot i anar originàriament dirigida contra l'agent infecciós, pot causar lesions més o menys greus en els teixits de l'hoste.[6]
Hi ha quatre vies que els microorganismes que infecten l'espècie humana fan servir per penetrar en el cos, a pesar de les seves defenses:[7]
El terme «patogen» deriva del grec «allò que produeix patiment»". Hi ha diversos substrats i rutes pels quals un patogen pot envair un hoste; les rutes principals tenen escales de temps diferents, però la contaminació del sòl és la que té el potencial més llarg o persistent d'allotjar un patogen.[18] La proporció de patògens al sòl mostra tendència a augmentar amb l'escalfament global.[19]
El cos humà conté moltes defenses naturals en el seu sistema immunitari contra alguns dels patògens més comuns[20] i un gran nombre de bacteris «útils» presents a la microbiota normal humana.[21] Tanmateix, si el sistema immunitari o els bacteris «bons» queden danyats d'alguna manera (per exemple, a causa de la quimioteràpia[22] o de l'ús d'antibiòtics[23] per a eliminar altres patògens), els bacteris amb potencial patogènic poden proliferar i causar danys a l'hoste. Aquests casos reben el nom d'infeccions oportunistes.[24]
Alguns patògens (com ara el bacteri Yersinia pestis, que pot transmetre la pesta negra a través de les puces,[25] el virus de la variola vera[26] o el protozou causant de la malària) han causat un nombre elevadíssim de víctimes i han tingut nombrosos efectes sobre els grups afectats. Alguns patògens notables en els temps actuals són el virus de la immunodeficiència humana (VIH),[27] el virus de la grip i el SARS-CoV-2, causant de la covid-19. Tot i que s'han fet molts avenços mèdics per a defensar-se contra la infecció, mitjançant l'ús de vacunes, antibiòtics i fungicides, els patògens continuen amenaçant la vida humana. Avenços socials com ara la seguretat alimentària, la higiene i el tractament de l'aigua han reduït l'amenaça d'alguns patògens.
No tots els patògens són dolents. En entomologia, els patògens són una de les «tres P» (depredadors, parasitoides i patògens) que fan la funció de control biològic natural o introduït per a suprimir plagues d'artròpodes.[28]
Els dos mecanismes bàsics de defensa contra els patògens que tenen les plantes són la resistència (la capacitat de l'hoste vegetal per limitar la multiplicació dels gèrmens lesius en ell)[29] i la tolerància (la seva aptitud per reduir els efectes de la infecció independentment del nombre de microbis atacants).[30]
- ↑ Alberts, B; Johnson A; Lewis J; Raff M; et al «Introduction to Pathogens» (en anglès). A: Molecular Biology of the Cell. Chap. 25-1; Garland Science, New York, 2002; 4th Edition, NBK26917, pàgs: 10. ISBN 0-8153-3218-1 [Consulta: 24 juny 2021].
- ↑ «Patogenicitat». TERMCAT. [Consulta: 9 setembre 2022].
- ↑ Janeway Jr, CA; Travers, P; Walport, M; Shlomchik, MJ «Infectious agents and how they cause disease» (en anglès). A: Immunobiology: The Immune System in Health and Disease. Chap 10-1; Garland Science, New York, 2001; 5th Edition, NBK27114, pàgs: 4. ISBN 0-8153-3642-X [Consulta: 26 juny 2021].
- ↑ Ashida, H; Mimuro, H; Ogawa, M; Kobayashi, T; et al «Cell death and infection: a double-edged sword for host and pathogen survival» (en anglès). J Cell Biol, 2011 Des 12; 195 (6), pp: 931-942. DOI: 10.1083/jcb.201108081. PMC: 3241725. PMID: 22123830 [Consulta: 7 setembre 2022].
- ↑ Edae, CK; Wabalo, EK «Bacterial Toxins and Their Modes of Action: A Review Article» (en anglès). JMPB, 2019 Maig 31; 55, pp: 11-16. DOI: 10.7176/JMPB/55-03. ISSN: 2422-8427 [Consulta: 10 setembre 2021].
- ↑ Medzhitov, R «Recognition of microorganisms and activation of the immune response» (en anglès). Nature, 2007 Oct 18; 449 (7164), pp: 819-826. DOI: 10.1038/nature06246. ISSN: 1476-4687. PMID: 17943118 [Consulta: 1r octubre 2021].
- ↑ Drexler, M «How Infection Works» (en anglès). A: What You Need to Know About Infectious Disease. Chap 1; Institute of Medicine. National Academies Press (Washington, DC), 2011; NBK209706, pp: 4-10. ISBN 978-0-309-16139-8. DOI: 10.17226/13006 [Consulta: 7 juliol 2021].
- ↑ Aly, R «Microbial Infections of Skin and Nails» (en anglès). A: Medical Microbiology. 4th Edition, Chap. 98 (Baron, S; Ed.) University of Texas Medical Branch at Galveston, 1996; NBK8301, pàgs: 10. PMID: 21413322 [Consulta: 3 novembre 2018].
- ↑ Saeed, O; Tribble, DR; Biever, KA; Crouch, HK; Kavanaugh, M «Infection Prevention in Combat-Related Injuries» (en anglès). Military Medicine, 2018 Set 1; 183 (Supl 2), pp: 137-141. DOI: 10.1093/milmed/usy077. ISSN: 1930-613X. PMID: 30189072 [Consulta: 29 desembre 2021].
- ↑ Martinsen, TC; Bergh, K; Waldum, HL «Gastric Juice: A Barrier Against Infectious Diseases» (en anglès). Basic Clin Pharmacol Toxicol, 2005 Feb; 96 (2), pp: 94-102. DOI: 10.1111/j.1742-7843.2005.pto960202.x. ISSN: 1742-7843. PMID: 15679471 [Consulta: 9 novembre 2021].
- ↑ Takiishi, T; Morales Fenero, CI; Saraiva Câmara, NO «Intestinal barrier and gut microbiota: Shaping our immune responses throughout life» (en anglès). Tissue Barriers, 2017 Oct 2; 5 (4), pp: e1373208. DOI: 10.1080/21688370.2017.1373208. PMC: 5788425. PMID: 28956703 [Consulta: 21 desembre 2021].
- ↑ Gerba, GP «Environmentally Transmitted Pathogens» (en anglès). Environmental Microbiology, 2009; Chapter 22, Second Edition, pp: 445-484. DOI: 10.1016/B978-0-12-370519-8.00022-5. ISSN: 1462-2920. PMC: 7173582 [Consulta: 26 agost 2021].
- ↑ Weeks, DL; Eskandari, S; Scott, DR; Sachs, G «A H+-gated urea channel: the link between Helicobacter pylori urease and gastric colonization» (en anglès). Science, 2000 Gen 21; 287 (5452), pp: 482-485. PMID: 10642549. DOI: 10.1126/science.287.5452.482. ISSN: 1095-9203 [Consulta: 17 octubre 2021].
- ↑ Mobley, HLT «Urease» (en anglès). A: Helicobacter pylori: Physiology and Genetics, Chap. 16 (Mobley HLT, Mendz GL, Hazell SL; Eds.), 2001; NBK2417, pàgs: 46. PMID: 21290719 [Consulta: 7 juliol 2021].
- ↑ Hetzel, M; Ackermann, M; Lachmann, N «Beyond “Big Eaters”: The Versatile Role of Alveolar Macrophages in Health and Disease» (en anglès). Int J Mol Sci, 2021 Mar 24; 22 (7), pp: 3308. DOI: 10.3390/ijms22073308. PMC: 8036607. PMID: 33804918 [Consulta: 9 novembre 2021].
- ↑ Jamwal, SW; Mehrotra, P; Singh, A; Siddiqui, Z; Basu, A; Rao, KVS «Mycobacterial escape from macrophage phagosomes to the cytoplasm represents an alternate adaptation mechanism» (en anglès). Sci Rep, 2016 Mar 16; 6, pp: 23089. DOI: 10.1038/srep23089. PMC: 4793295. PMID: 26980157 [Consulta: 7 juliol 2021].
- ↑ Lanfranco, OA; Alangaden, GJ «Genitourinary Tract Infections» (en anglès). Microbiol Spectr, 2016 Ag; 4 (4), pàgs: 98. DOI: 10.1128/microbiolspec.DMIH2-0019-2015. ISSN: 2165-0497. PMID: 27726778 [Consulta: 29 desembre 2021].
- ↑ Baumgardner, DJ «Soil-related bacterial and fungal infections» (en anglès). J Am Board Fam Med, 2012 Set-Oct; 25 (5), pp: 734-744. DOI: 10.3122/jabfm.2012.05.110226. ISSN: 1558-7118. PMID: 22956709 [Consulta: 29 juliol 2021].
- ↑ Delgado-Baquerizo, M; Guerra, CA; Cano-Díaz, C; Egidi, E; Wang, JT; Eisenhauer, N; et al «The proportion of soil-borne pathogens increases with warming at the global scale» (en anglès). Nat Clim Change, 2020 Maig 11; 8, pp: 550–554. DOI: 10.1038/s41558-020-0759-3. ISSN: 1758-6798 [Consulta: 18 juliol 2021].
- ↑ Hoving, JC «Pneumocystis and interactions with host immune receptors» (en anglès). PLoS Pathog, 2018 Feb 22; 14 (2), pp: e1006807. DOI: 10.1371/journal.ppat.1006807. ISSN: 1553-7374. PMID: 29470553 [Consulta: 24 juny 2021].
- ↑ Wang, B, Yao, M; Lv, L; Ling, Z; Li, L «The Human Microbiota in Health and Disease» (en anglès). Engineering, 2017 Feb; 3 (1), pp: 71-82. DOI: 10.1016/J.ENG.2017.01.008. ISSN: 2095-8099 [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ Montassier, E; Gastinne, T; Vangay, P; Al-Ghalith, GA; Bruley des Varannes, S; Massart, S; Moreau, P; et al «Chemotherapy-driven dysbiosis in the intestinal microbiome» (en anglès). Aliment Pharmacol Ther, 2015 Set; 42 (5), pp: 515-528. DOI: 10.1111/apt.13302. ISSN: 1365-2036. PMID: 26147207 [Consulta: 2 octubre 2022].
- ↑ Ramirez, J; Guarner, F; Bustos Fernandez, L; Maruy, A; et al «Antibiotics as Major Disruptors of Gut Microbiota» (en anglès). Front Cell Infect Microbiol, 2020 Nov 24; 10, pp: 572912. DOI: 10.3389/fcimb.2020.572912. PMC: 7732679. PMID: 33330122 [Consulta: 2 octubre 2022].
- ↑ Fishman, JA «Opportunistic Infections—Coming to the Limits of Immunosuppression?» (en anglès). Cold Spring Harb Perspect Med, 2013 Oct 1; 3 (10), pp: a015669. DOI: 10.1101/cshperspect.a015669. PMC: 3784816. PMID: 24086067 [Consulta: 8 setembre 2022].
- ↑ Rollins, SE; Rollins, SM; Ryan, ET «Yersinia pestis and the plague» (en anglès). American Journal of Clinical Pathology, 2003 Jun; 119 (Supl), pp: S78-S85. ISSN 0002-9173. DOI: 10.1309/DQM9-3R8Q-NQWB-FYU8. PMID: 12951845 [Consulta: 18 juliol 2021].
- ↑ Thèves, C; Crubézy, E; Biagini, P «History of Smallpox and Its Spread in Human Populations» (en anglès). Microbiol Spectr, 2016 Ag; 4 (4), pp: 1-16. ISSN 2165-0497. DOI: 10.1128/microbiolspec.PoH-0004-2014. PMID: 27726788 [Consulta: 10 octubre 2021].
- ↑ Naif, HM «Pathogenesis of HIV Infection» (en anglès). Infect Dis Rep, 2013 Jun 6; 5 (Supl 1), pp: e6. PMID: 24470970. DOI: 10.4081/idr.2013.s1.e6. PMC: 3892619 [Consulta: 10 octubre 2021].
- ↑ Lovett, B; St Leger, RJ «The Insect Pathogens» (en anglès). Microbiol Spectr, 2017 Mar; 5 (2), pp: 5.2.01. DOI: 10.1128/microbiolspec.FUNK-0001-2016. ISSN: 2165-0497. PMID: 28256192 [Consulta: 26 agost 2021].
- ↑ Zhang, Y; Lubberstedt, T; Xu, M «The genetic and molecular basis of plant resistance to pathogens» (en anglès). J Genet Genòmics, 2013 Gen 20; 40 (1), pp: 23-35. ISSN 1673-8527. DOI: 10.1016/j.jgg.2012.11.003. PMID: 23357342 [Consulta: 24 octubre 2021].
- ↑ Pagán, I; García-Arenal, F «Tolerance to Plant Pathogens: Theory and Experimental Evidence» (en anglès). Int J Mol Sci, 2018 Mar 11; 19 (3), pp: 810. PMID: 29534493. DOI: 10.3390/ijms19030810. PMC: 5877671 [Consulta: 24 octubre 2021].