Perla

Perla dins una ostra
Collaret de perles.

Les perles són esferes fetes de nacre produïdes dins el cos tou dels mol·luscs, especialment en els bivalves, al voltant de partícules estranyes que ingressen al cos del animal. Amb el pas del temps, aquest gra s'ha transformat en perla.[1] Les perles més conegudes són les considerades com gemmes o pedres precioses, per la seva simetria i la seva particular llustre. Les perles precioses són produïdes en la seva immensa majoria per les ostres pertanyents a la família Pteriidae.

Les perles naturals es formen quan un cos estrany s'introdueix a l'interior del cos del mol·lusc, que reacciona cobrint lentament la partícula amb una barreja de cristalls de carbonat de calci (CaCO 3 ) i una proteïna anomenada Conquiolina, formant la substància coneguda com a nacre, que és la substància que recobreix la cavitat paleal de l'animal (les parets interiors de les valves). Al cap d'un període variable la partícula acaba coberta per una o més capes de nacre, formant una perla, i triguen aproximadament 10 anys en crear-se.

Les perles són de grandària, color i forma variables. El valor de la perla es determina en funció de criteris diversos però pot dir-se que se centren en tres: una forma desitjable (per exemple, les esferes perfectes o les "llàgrimes"), la raresa del seu color (gairebé tota la gamma entre el blanc i el negre) i naturalment la talla. Tot i que les característiques estètiques i de grandària són fonamentals en la valoració d'una perla, el preu final depèn en gran manera de les tendències de la moda del moment.

La brillantor de la perla prové de la reflexió lluminosa en la superfície cristal·lina, mentre que la iridescència prové de la refracció i difracció lluminoses en les múltiples capes de nacre translúcid que formen una perla qualsevol. Les perles han estat apreciades per bastants pobles des de l'antiguitat per la seva raresa, bellesa i extraordinari valor.

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.160. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014]. 

Developed by StudentB