Philip James Edwin Peebles (25 d'abril de 1935) (també conegut com a P. James I. Peebles) és un físic canadenc, la labor científica del qual ha estat desenvolupada en la seva major part en el camp de la cosmologia en institucions nord-americanes. Doctorat per la Universitat de Princeton en 1962.[1][2] Professor de Ciència (emèrit) amb la càtedra Albert Einstein a la Universitat de Princeton, a Nova Jersey (EUA).[3] James Peebles va predir algunes de les més importants propietats de les fluctuacions del fons de radiació de microones ja en la dècada de 1970.[4] Més tard va desenvolupar les bases per a la descripció estadística de l'estructura de l'univers. Durant molt temps ha estat un dels principals defensors de la visió jeràrquica de la formació d'estructures. Actualment segueix treballant a la Universitat de Princeton intentant contestar preguntes com: què és la matèria fosca?, quin és l'origen de les galàxies? o quina és la geometria de l'Univers?.[5]
El 2019, va rebre el Premi Nobel de Física "per les seves descobertes teòriques en cosmologia física" (en paral·lel amb Michel Mayor i Didier Queloz, descobridors del primer exoplaneta orbitant un estel de tipus solar).[6]