Philip James Edwin Peebles

Plantilla:Infotaula personaPhilip James Edwin Peebles

(2010) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Jim Peebles Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Phillip James Edwin Peebles Modifica el valor a Wikidata
25 abril 1935 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Winnipeg (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Princeton
Universitat de Manitoba
Glenlawn Collegiate (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiRobert Henry Dicke Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCosmologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònom, professor d'universitat, astrofísic, físic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Princeton Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralMargaret Geller, George Lake (en) Tradueix, Weihsueh Albert Chiu (en) Tradueix, Steven D. Phelps (en) Tradueix i Hugues Sicotte (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Philip James Edwin Peebles (25 d'abril de 1935) (també conegut com a P. James I. Peebles) és un físic canadenc, la labor científica del qual ha estat desenvolupada en la seva major part en el camp de la cosmologia en institucions nord-americanes. Doctorat per la Universitat de Princeton en 1962.[1][2] Professor de Ciència (emèrit) amb la càtedra Albert Einstein a la Universitat de Princeton, a Nova Jersey (EUA).[3] James Peebles va predir algunes de les més importants propietats de les fluctuacions del fons de radiació de microones ja en la dècada de 1970.[4] Més tard va desenvolupar les bases per a la descripció estadística de l'estructura de l'univers. Durant molt temps ha estat un dels principals defensors de la visió jeràrquica de la formació d'estructures. Actualment segueix treballant a la Universitat de Princeton intentant contestar preguntes com: què és la matèria fosca?, quin és l'origen de les galàxies? o quina és la geometria de l'Univers?.[5]

El 2019, va rebre el Premi Nobel de Física "per les seves descobertes teòriques en cosmologia física" (en paral·lel amb Michel Mayor i Didier Queloz, descobridors del primer exoplaneta orbitant un estel de tipus solar).[6]

  1. «Princeton University Physics Department». Arxivat de l'original el 11 maig 2011.
  2. «Princeton University News». Arxivat de l'original el 13 abril 2016.
  3. «Announcement-The Shaw Laureate in Astronomy 2004». Shaw Foundation. Arxivat de l'original el 9 de gener 2013. [Consulta: 27 gener 2016].
  4. «Seeing Cosmology Grow». Arxivat de l'original el 2021-01-07. [Consulta: 1r gener 2019].
  5. de Swart, J. G.; Bertone, G.; van Dongen, J. «How dark matter came to matter». Nature Astronomy, 1, 0059, 2017. arXiv: 1703.00013. Bibcode: 2017NatAs...1E..59D. DOI: 10.1038/s41550-017-0059.
  6. «The Nobel Prize in Physics 2019». Nobel Foundation.

Developed by StudentB