Pintura a l'oli

Plein air de Ramon Casas, pintura a l'oli sobre tela

La pintura a l'oli és una tècnica pictòrica on el suport és fusta o tela (lli o cànem) tensada en un bastidor a la qual s'apliquen amb pinzell pigments molts dissolts en olis secantirs, com la llinosa, que fan d'aglutinant. La fusta i la tela s'han de preparar prèviament. És el procediment més utilitzat des del segle xv fins a l'actualitat.[1][2]

El suport de lli o cànem en un bastidor de fusta va començar a ser usat a Venècia a les darreries del segle xv.[1] L'ús del suport de tela va assolir el seu màxim apogeu a l'època de l'impressionisme (al segle xix), als quals els resultava pràctic un suport lleuger i fàcil de transportar per a pintar paisatges exteriors a l'aire lliure i poder captar la llum del moment en viu.

  1. 1,0 1,1 Lèxic d'art, de Rosina Lajo, pàg. 143. Edicions AKAL, 1993. ISBN 9788446002277 (català)
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.130. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014]. 

Developed by StudentB