Pla invariable

El pla invariable d'un sistema planetari, també anomenat pla invariable de Laplace, és el pla que passa pel seu baricentre (centre de massa) perpendicular al vector del seu moment angular. Al sistema solar, prop del 98% d'aquest efecte és produït pels moments angulars de l'òrbita dels quatre planetes jovians (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú). El pla invariable és de 0.5º al pla orbital de Júpiter,^[1] i pot ser considerat com la mitjana ponderada de totes les òrbites planetàries i plans rotacionals.

Aquest pla és de vegades anomenat el "Laplacià" o "pla de Laplace" o "el pla invariable de Laplace", encara que el pla de Laplace amb major freqüència es refereix al concepte relacionat amb la precessió del pla orbital. No s'han de confondre, tanmateix, sorgeixen de l'obra de (i almenys de vegades el nom de) l'astrònom francès Pierre Simon Laplace.^[4] Les dues són equivalents solament en el cas que tots els pertorbadors i les ressonàncies estiguin lluny del cos de precessió. El pla invariable deriva simplement de la suma de moments angulars, que és «invariable» per damunt de tot el sistema, mentre que el pla de Laplace pot ésser diferent per a diferents objectes en òrbita dintre d'un sistema. Laplace[anomenat el pla invariable, el «pla de superfícies màximes», on l'àrea és el producte del radi i el seu canvi d'horari diferit dR/dt, és a dir, la seva velocitat, multiplicada per la massa.