Pla territorial general de Catalunya

Àmbits funcionals territorials de Catalunya.
  Alt Pirineu i Aran
  Àmbit metropolità
  Camp de Tarragona
  Comarques Centrals
  Comarques Gironines
  Penedès
  Ponent
  Terres de l'Ebre

El Pla territorial general de Catalunya (PTGC) és l'instrument bàsic d'ordenació del territori de Catalunya, la seva planificació i definició de polítiques específiques de desenvolupament i reequilibri territorial. Va ser aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març.[1]

Els seus objectius són la definició de:

  • Les zones homogènies segons el potencial de desenvolupament i la seva situació socioeconòmica.
  • Els nuclis de població que poden exercir una funció reequilibradora del territori.
  • Els espais naturals a conservar.
  • Les terres d'ús agrícola o forestal d'especial interès que s'hagin de conservar o ampliar.
  • Els emplaçaments idonis de grans infraestructures (transport, sanejament i equipaments d'interès general).
  • Els àmbits d'aplicació dels Plans Territorials Parcials, definits per agregació de comarques.

Els sistemes de propostes del pla són a tres nivells:

  • Definició d'àrees bàsiques territorials (ABT) constituïdes per l'agrupació de municipis amb poca població com a llindar mínim de cobertura territorial per als equipaments col·lectius (salut, sanejament, educació, esport...)
  • Estudi dels grans sistemes urbans com a àrees de cohesió i d'influència del seu entorn territorial.
  • Definició dels àmbits funcionals territorials (AFT) constituïts per agrupacions de comarques i de sistemes urbans.
  1. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades 23/2010

Developed by StudentB