Plantes verdes

Infotaula d'ésser viuPlantes verdes
Viridiplantae Modifica el valor a Wikidata

Un grup de tal·lòfits en una piscina natural costanera, a Taiwan Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
SubregneViridiplantae Modifica el valor a Wikidata
Caval.-Sm., 1981
Nomenclatura
Sinònims
  • Plantae Copeland, 1938, 1956[1][2]
  • Euchlorophyta Whittaker, 1969[3]
  • Chlorophyta sensu van den Hoek & Jahns, 1978[4]
  • Chlorobionta Jeffrey 1982, emend. Bremer 1985, emend. Lewis and McCourt 2004
  • Chlorobiota Kendrick and Crane 1997
  • Chloroplastida Adl et al., 2005
Clades

Les plantes verdes o viridiplantes (Viridiplantae, literalment "plantes verdes")[5] són un clade d'eucariotes format per algues verdes, que són principalment aquàtiques, i plantes terrestres (embriòfits).[6][7][8] Les algues verdes tradicionalment exclouen les plantes terrestres, convertint-les en un grup parafilètic. Les seves cèl·lules tenen cel·lulosa a la paret cel·lular i cloroplasts primaris derivats de l'endosimbiosi amb cianobacteris que contenen clorofil·les a i b i els manquen ficobilines. Existeixen més de 350.000 espècies de plantes verdes.[9]

En algunes classificacions, el grup s'ha considerat un regne,[10] sota diversos noms com Viridiplantae, Chlorobionta, o simplement Plantae, aquest darrer expandint el tradicional regne vegetal per incloure les algues verdes. Adl et al., que van crear una classificació de tots els eucariotes el 2005, van introduir el nom Chloroplastida per aquest grup, on s'encabien els organismes amb cloroplasts de clorofil·la verda. Van rebutjar el nom de Viridiplantae basant-se en que algunes de les espècies no són plantes, segons la concepció tradicional.[11] Les plantes verdes es subdivideixen en dos clades: Chlorophyta i Streptophyta.[12] Juntament amb Rhodophyta i Glaucophytes, es considera que les plantes verdes pertanyen al clade Archaeplastida o Primoplantae.

Una avaluació taxonòmica dels eucariotes basada en la distribució de miosina va mostrar que les plantes verdes perden la miosina de classe-I.[13]

  1. Copeland, H.F. «The kingdoms of organisms». Quart. Rev. Biol., 13, 1938, pàg. 383–420.
  2. Copeland, H. F. (1956). The Classification of Lower Organisms. Palo Alto: Pacific Books, p. 6 [1].
  3. Whittaker, R. H. «New concepts of kingdoms or organisms» (PDF). Science, 163, 3863, 1969, pàg. 150–160. Arxivat de l'original el 2017-11-17. DOI: 10.1126/science.163.3863.150. PMID: 5762760 [Consulta: 24 agost 2017].
  4. van den Hoek, C. & Jahns, H. M. (1978). Algen. Einführung in die Phykologie.[Enllaç no actiu] Georg Thieme Verlag, Stuttgart.
  5. T. Cavalier-Smith «Eukaryote Kingdoms: Seven or Nine?» (en anglès). BioSystems, 14, 3–4, 1981, pàg. 461–481. DOI: 10.1016/0303-2647(81)90050-2. PMID: 7337818.
  6. «Gain and loss of elongation factor genes in green algae» (en anglès). BMC Evol. Biol., 9, 2009, pàg. 39. DOI: 10.1186/1471-2148-9-39. PMC: 2652445. PMID: 19216746.
  7. Becker B «Function and evolution of the vacuolar compartment in green algae and land plants (Viridiplantae)» (en anglès). Int. Rev. Cytol., 264, 2007, pàg. 1–24. DOI: 10.1016/S0074-7696(07)64001-7. PMID: 17964920.
  8. Kim E, Graham LE «EEF2 analysis challenges the monophyly of Archaeplastida and Chromalveolata» (en anglès). PLoS ONE, 3, 7, 2008, pàg. e2621. DOI: 10.1371/journal.pone.0002621. PMC: 2440802. PMID: 18612431.
  9. «Mega-phylogeny approach for comparative biology: an alternative to supertree and supermatrix approaches» (en anglès). BMC Evol. Biol., 9, 2009, pàg. 37. DOI: 10.1186/1471-2148-9-37. PMC: 2645364. PMID: 19210768.
  10. «Viridiplantae» (en anglès). [Consulta: 8 març 2009].
  11. Adl, Sina M.; Simpson, Alastair G. B.; Farmer, Mark A.; Andersen, Robert A.; Anderson, O. Roger; Barta, John R.; Bowser, Samuel S.; Brugerolle, Guy; Fensome, Robert A. «The New Higher Level Classification of Eukaryotes with Emphasis on the Taxonomy of Protists» (en anglès). The Journal of Eukaryotic Microbiology, 52, 5, 2005, pàg. 399–451. DOI: 10.1111/j.1550-7408.2005.00053.x. ISSN: 1066-5234.
  12. «EST analysis of the scaly green flagellate Mesostigma viride (Streptophyta): implications for the evolution of green plants (Viridiplantae)» (en anglès). BMC Plant Biol., 6, 2006, pàg. 2. DOI: 10.1186/1471-2229-6-2. PMC: 1413533. PMID: 16476162.
  13. «Drawing the tree of eukaryotic life based on the analysis of 2,269 manually annotated myosins from 328 species» (en anglès). Genome Biol., 8, 9, 2007, pàg. R196. Arxivat de l'original el 2019-09-19. DOI: 10.1186/gb-2007-8-9-r196. PMC: 2375034. PMID: 17877792 [Consulta: 24 agost 2017]. Arxivat 2019-09-19 a Wayback Machine.

Developed by StudentB