Back Plataforma per la Llengua ALS Plataforma per la llengua AST Plataforma per la Llengua German Plataforma per la Llengua English Plataforma por la Lengua Spanish Plataforma per la Llengua Italian Plataforma per la Llengua LMO Plataforma per la Llengua Dutch Plataforma per la llengua Swedish
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | organització sense ànim de lucre | ||||
| Forma jurídica | organització sense ànim de lucre | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1993 | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Catalunya | ||||
| Membre de | Unió Federalista de les Comunitats Ètniques Europees Xarxa Europea d'Igualtat Lingüística | ||||
| Socis | 26.211 (2023) | ||||
| Nombre de voluntaris | 671 (2021) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Seu |
| ||||
| Presidència | Òscar Escuder i de la Torre | ||||
| Persona rellevant | Martí Gasull i Roig: fundador | ||||
| Indicador econòmic | |||||
| Ingressos totals | 3.338.622,66 € (2023) | ||||
| Despesa | 3.336.731,66 (2023) | ||||
| Altres | |||||
Premis | |||||
| Lloc web | https://www.plataforma-llengua.cat | ||||
    
| |||||
La Plataforma per la Llengua és una organització no governamental, nascuda l'any 1993, que defensa la presència de ple dret de la llengua catalana arreu del domini lingüístic i promou la llengua catalana com a eina de cohesió social.[1]
Malgrat que té la seu central a Barcelona, té delegacions al País Valencià, a l'Alguer i a diverses comarques de Catalunya, entre les quals hi ha el Baix Llobregat (Esparreguera[2][3]), el Maresme i el Vallès Occidental. A més, actua en col·laboració amb entitats de la Catalunya Nord, La Franja, Andorra i les Illes Balears. Actua, doncs, arreu del territori de parla catalana i, des d'una perspectiva transversal, desenvolupa actuacions en pro de la llengua catalana a l'àmbit socioeconòmic, a l'audiovisual, a l'acollida lingüística de nouvinguts, a les universitats i a l'educació i a les administracions públiques, entre d'altres.[4] A començament del 2023 comptava amb més de 26.000 socis, més de 96.000 seguidors a Facebook i més de 69.000 a Twitter.
Està avalada per un consell consultiu format per Matilde Aragó, Salvador Cardús, Teresa Casals, Josep Maria López Llaví, Isidor Marí, Joan Carles Martí, Anna Moner, Lliris Picó, Jordi Sànchez, Abelard Saragossà, Carlo Sechi, Miquel Sellarès, Fanny Tur i Vicenç Villatoro. També n'havien estat membres Jordi Font i Fèlix Martí, i els desapareguts Francesc Ferrer i Gironès, Patrícia Gabancho, Albert Manent, Jordi Porta, Isabel-Clara Simó, Miquel Strubell, Joan Triadú i Josep Maria Terricabras.[5]
La Plataforma per la Llengua publica una revista semestral amb el nom de La Corbella mitjançant la qual l'organització difon les seves activitats amb notícies de les darreres campanyes i articles d'opinió sobre qüestions sociolingüístiques.[6] El 2008, la Federació d'Ateneus de Catalunya va atorgar a La Corbella el premi al millor mitjà de comunicació d'associacions culturals.[7]
La Plataforma va esdevenir entitat consultiva del Consell Econòmic i Social de l'ONU el 2024.[8]
- ↑ «Plataforma per la Llengua». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Presentació de la territorial a Esparreguera». [Consulta: 12 setembre 2012].
- ↑ «La Plataforma per la Llengua crea el projecte “Enraonem” a Esparreguera», 02-02-2013.
- ↑ «Plataforma per la Llengua celebra 20 anys». Núvol (publicació digital), 17-12-2013. [Consulta: 20 febrer 2014].
- ↑ Plataforma per la Llengua - Col·lectiu L'Esbarzer
- ↑ Entrevista a Mercè Canela i Albert Jané a La Corbella
- ↑ «La Corbella». Plataforma per la Llengua. [Consulta: 17 febrer 2014].
- ↑ «La Plataforma per la Llengua esdevé entitat consultiva de l'ONU». Vilaweb, 12-06-2024. [Consulta: 13 juny 2024].