Back بوست بانك Arabic Post-punk AST Postpank Azerbaijani Пост-панк Byelorussian Пост-панк BE-X-OLD Постпънк Bulgarian Post-punk Breton Post-punk Czech Post punk Danish Post-Punk German
 | |
| Orígens estilístics | Punk rock, art rock, krautrock, electrònica, rock progressiu, dub, funk, reggae, experimental, disco |
|---|---|
| Orígens culturals | Mitjans del 1970, Regne Unit, EUA, Austràlia |
| Instruments típics | Bateria - Guitarra - Baix - Sintetitzador - Teclats - Bateria electrònica - Electrònics modificats - Saxòfon |
| Popularitat al Mainstream | Moderada a finals dels anys 1970, moderada-alta a començaments dels anys 1980, moderada-baixa a finals dels anys 1980 i als 1990. Gran reviscolament a començaments dels anys 2000. |
| Formes derivades | Rock alternatiu - Dark Wave - Rock gòtic - No Wave - Shoegazing - Indie rock - Post-punk revival - Industrial - Dance-rock - Dance-punk |
| Origen | Regne Unit  |
| Creació | 1978 |
| Part de | música punk |
| Escenes regionals | |
| Neerlandesa (Ultra) - Alemanya (Neue Deutsche Welle) - Francesa (Coldwave) | |
| Altres temes | |
| Música industrial - New Wave - No Wave | |
El Post-punk és un moviment de música rock amb arrels a la fi dels anys 1970, tot seguit de l'explosió inicial del punk rock de mitjans dels 1970. Aquest gènere reté les seues arrels del moviment punk però d'una manera més introvertida, complexa i experimental.[1]
L'avantguarda del post-punk la representaven grups com Siouxsie and the Banshees, Wire, Public Image Ltd,[2] Gang of Four, the Pop Group,[3] Joy Division, the Fall[4] Cabaret Voltaire, the Cure[5] Magazine, Pere Ubu, Talking Heads, Devo i the Slits.
Aquest gènere va trobar un lloc ferm a l'escena indie i va propiciar el desenvolupament d'altres gèneres com el rock gòtic, la música industrial i el rock alternatiu. A mitjans de la dècada de 1980 el post-punk s'havia esvait donant empenta al new pop i al rock alternatiu amb l'ampliació del rang del punk i la música underground incorporant-hi elements del Krautrock (particularment l'ús de sintetitzadors i l'extensa repetició), el dub jamaicà (específicament en el baix), el funk americà, l'experimentació a l'estudi i de, fins i tot el gènere més oposat tradicionalment al punk, la música disco al gènere.
El Post-punk revival és un gènere desenvolupat a finals de la dècada de 1990 i principis de la dècada de 2000, inspirat en els sons i estètica del garage rock de la dècada de 1960 i el new wave i post-punk de la dècada de 1980[6] amb bandes com the Strokes, the Libertines, the Killers, Franz Ferdinand, the White Stripes, the Kooks, Interpol, the Vines, the Hives, Bloc Party, Arctic Monkeys, the Cribs i Kaiser Chiefs, que a final de la dècada s'havien desbandat, mogut a altres projectes o posades en suspens, perquè algunes van retornar en la dècada de 2010.
- ↑ Erlewine, Stephen Thomas. "[http://www.allmusic.com/explore/essay/ Post-Punk]" Allmusic. Retrieved 2 November 2006.
- ↑ Clinton, Heylin. Babylon's Burning: From Punk to Grunge (en anglès). Viking, Penguin, 2007, p. 210. ISBN 978-0-14-102431-8.
- ↑ Reynolds, Simon. «Post-Punk's Radical Dance Fictions». A: anglès. The Rock History Reader. Cateforis, Theo. Routledge, 2013, p. 210. ISBN 978-0-415-89212-4.
- ↑ Kootnikoff, David. _A Musical Biography (en anglès). ABC-CLIO, 2010, p. 30. ISBN 978-0-313-36523-2.
- ↑ Cavanagh, David. Good Night and Good Riddance: How Thirty-Five Years of John Peel Helped to Shape Modern Life (en anglès). Faber & Faber, 2015, p. 192-193. ISBN 978-0-571-30248-2.
- ↑ Stuessy, J.; Lipscomb, S. D.. Rock and roll: its History and Stylistic Development (en anglès). 5a ed. Londres: Pearson Prentice Hall, 2006, p. 451. ISBN 0-13-193098-2.